nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Els consols de Mallorca (1302)

El rei Jaume II establia els «consols de la mar de la Ciutat del Regne de Mallorques», les quals es preocupaven de representar l'Estat insular per tal que altres caps de govern estrangers observassin el compliment de convenis i privilegis en el tema de les relacions comercials i, de vegades, judicials i diplomàtiques. Així, per exemple, el 1312, en el palau de l'Almudaina era signat un tractat de pau entre el rei de Mallorca, Sanç I, i el rei de Bugia Boyhahia Abulechre. Segons aquell document, el sarraí es comprometia a permetre en el seu territori i altres ciutats del seu regne com Constantina o Giger, un consolat que disposàs d'església, alfòndec, forn i taverna, per tal de poder gaudir de les «franquícies, llibertats i avantatges de costum». Hi havia altres consolats mallorquins a terres islàmiques, com Simó Abennasser que ho era de Sevilla, Pasqual Cirera de Granada, Pere Besanta de Tunis, Pere Vaquer de Mostaganem... No sé fins a quin punt, els diplomàtics musulmans d'arreu del nord d'Àfrica sabien que aquell alcàsser, el palau o castell de l'Almudaina havia estat residència, durant centúries, dels seus germans de religió i ètnia. Els walís de Mallorca hi deixaren, efectivament, la seva petjada. És clar que, com tantes altres relíquies islàmiques, l'edifici hagué de patir nombroses reformes. Ja en temps de Jaume II de Mallorca es realitzaren importants obres d'ampliació i millora, com la capella gòtica amb portada romànica de Santa Anna. Anècdota curiosa és que durant l'estada en el castell de Joan I d'Aragó, a finals del segle XIV, s'hi donà, per ordre reial, habitatge a l'alquimista francès Lustrac, per tal que fabricàs or, segons les fórmules de la «pedra filosofal», de tradició musulmana. És clar que en aquell laboratori ni en cap altre, el pobre alquimista no aconseguí el cobdiciat metall, essent castigat i perseguit pel successor del monarca, Martí l'Humà, que l'acusava de reiterada estafa. El recinte del palau, subjecte per quatre torres amb merlets, ens mostra, en principi, una esvelta lòggia ogival i finestres colonelles gairebé postromàniques. San Gabriel, l'Àngel de l'Almudaina, i el que apareix amb més freqüència a les escriptures coràniques, és obra de l'artista, perpinyanès del segle XIV, Francesc Camprodon.

De l'època àrab ens resten, però, la façana i passadís dels arquers i ballesters, just enfront de la façana catedralícia; diversos d'enteixinats, un d'ells visible des de l'hort del Rei, i que representen el «dia i la nit» o fan dibuix d'escacs; algunes peces de desguàs amb formes zoomòrfiques o geomètriques que aparegueren en el decurs de les darreres restauracions, i com diu Josep Pla, un lleó de marbre blanc d'arrambador d'escala anterior a la Conquesta.

Però quins foren aquests alts dignataris del Profeta que tingueren entre aquests murs la seva residència? La llista resulta ben llarga. Des del 902 al 1229: Isam al-Jaulani, Abd Allah ben Isam, Al mowaffak, Kautir i Mucatil, governadors dependents de l'Emirat i Califat de Córdova; Modgeid i Alí Ibn Modgeid, emirs de Dénia; Al-Murtadà, Mobaxir i Abu Rabí Suleiman, emirs independents; Wanur.

Mohamed Ganiya, Ishak Ganiya, Mohamed Ganiya II, Alí Ganiya i Abd-Allah Ganiya, governadors almoràvids; Abd-Allah Ben Talha Alkumí , Abu Zeid, Abu Abd-Allah i Abu Yahyà, governadors almohades.

Una nòmina ben diversa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris