algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

El problema dels ambants (1594)

Era tan abundant i freqüent la tradició oriental o musulmana de construir «ambants», dits també «volades» en els edificis de Ciutat que ja en data de 1594, a la sessió del Gran e General Consell, era presentada una moció que demanava la supressió o enderrocament d'aquelles peces arquitectòniques, una reforma que segons el seu promotor embelliria la població i donaria més confort als seus habitants. Com a la majoria de ciutats àrabs, Medina Mayurqa, vila de carrerons estrets, eixamplava molts dels primers pisos dels seus habitatges amb el seu «mutxarabi», mirador cobert de teuladeta amb finestrons sobre el carrer. Murs i gelosies impedien tota visió vers els interiors de la casa.

Sostingut sobre mènsules de fusta o sostenidors de pedra, el «mutxarabi» contribuïa, situat a l'altura de tres o quatre metres, a fer molt més estreta i fosca la via pública. Per això, el document clamava contra certs edificis, «los quals, a causa dels embants no es mostren, perquè les tapen la vista, ocupen les carreres e afeen la ciutat e estan en perill de caure e causar molt de mal».

La moció no prosperà i molts d'aquells «ambants» sobrevisqueren als segles XVI i XVII. En el decurs, però, del segle XVIII, la majoria desaparegueren.

És per això que en els temps actuals en resten molt pocs. Tal volta el més significatiu, que mai no fou entrebanc a causa de trobar-se en carreró que no passa, és el del carrer Impremta, que té la seva entrada pel Pas d'en Quint. Aquest nom, del 1868, és a causa d'haver-hi estat la impremta de Pere Josep Gelabert. Aquestes volades o ambant ens permet d'observar les seves mènsules de fusta que troben suport en la façana.

Com diu Diego Zaforteza, «en alguns barris y alguns carrers com Boters, Galera, Mercadal, Hostals, etc. no hi havia edifici que no en tingués i això obeïa a la petitesa dels solars on hi havien construït les cases i la compacta població que les habitava...».

Una pintura del gòtic medieval que idealitza Ciutat de Mallorca és l'escenografia central del retaule de Sant Jordi, de Pere Niçart, datat en el segle XV i que rere la representació del sant cavaller ferint el drac amb la seva llança i de la princesa que estava captivada pel monstre, apareixen les muralles, edificis i carrers de la població. Doncs bé, contemplant al detall la zona septentrional d'aquella Palma llunyana, vora una torre que és alhora porta de muralla, és de veure un de tals «ambants»...

Avui, des de l'antic Istanbul fins a Casablanca, al Marroc, la presència urbana dels «ambants», sien de fusta, sien d'obra, abunden encara. I en trobarem també a la resta del món islàmic o en els indrets més diversos de l'Índia. Jo evocaria en aquest punt, des dels racons literaris, aquella hermosa mora, la Xerifa dels romanços, que es passava les hores en un d'aquests mutxarabis, tot esperant veure el retorn del seu amant Ibn Rais.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris