muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Els banys de can Serra (1302)

L'any 1302, segons consta documentalment, les monges del convent de Santa Clara compraren a Guillem de Montsó una propietat amb jardí i cases que limitaven amb el monestir i que la posseïa com a bé adquirit en la conquesta de Mallorca, i on el seu propietari anterior, un sarraí, hi tenia els seus banys.

Després, la Sala de Banys anà canviant de mans i així arribà al senyor Miquel Serra i Dameto, doctor en ambdós drets i en teologia, canonge de la Seu i cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que és qui donà nom al carrer, la seva actual denominació. Aquests curiosos banys, als quals podem accedir per un jardí que té la seva entrada pel carreró de Serra, número 7, tenen la seva entrada per un portell neoàrab. L'il·lustre historiador i arabista Guillem Rosselló Bordoy és qui millor ha sabut descriure el petit monument del segle XII. Diu així: «La sala és de dimensions reduïdes però de proporcions esveltes i, també, d'una extraordinària bellesa malgrat un cert primitivisme en la seva construcció; adopta planta quadrada de 7'20 metres de costat, dividida en dues parts. La central és envoltada per dotze columnes que sostenen la cúpula. Les galeries laterals d'1'50 metres d'amplària per 3'50 d'altura constitueixen la part de menys interès. En els murs hi ha assenyalades dues obertures o portes. Cobreix aquestes galeries la volta de canó esmentada i, en els angles, són de veure arcs de ferradura que actuen a manera d'enllaç entre les parets i les columnes... La part més alta de la cúpula amida 4'85 metres i les llucernes que s'hi presenten obertes mostren un revestiment de ceràmica comuna, que adopta formes corbades. Actualment, només la llucerna central conserva quelcom de la decoració primitiva...».

La varietat ornamental es troba, sobretot, representada en els capitells de les columnes: volutes, fulles de palmeta, daus, rosetes, taus, plomissols, estries, bulbs, acants i molts altres motius altament suggerents però limitat a un univers que combina l'estilització vegetal i el tramat geomètric.

Disposats a evocar, en aquesta Sala de Banys, hi podríem veure representades aquelles escenes un tant eròtiques de la nit CCXCIII, de Sherezada i Harum al-Raschid:

«Va dir Ward al príncep d'anar al bany, havent disposat primer que l'aigua fos perfumada i, de seguida, obsequià el seu amant amb uns versos» «Oh! tu! sempre, sempre el meu amo/ del meu cor, amador;/ Oh! Tu! El de la presència grata/ que fa fugir a l'instant els mals!/ Oh! Tu! Llum dels meus ulls,/ anem, anem al bany,/ doncs ja totes les torxes hi cremen/ en narcís i rosa àmbar,/ i en essències mil fragàncies,/ ja molt abans amarades./ Allà, amb goig inefable/ aquest cor ufanós/ embadalit en mirar-te/ exclamarà: amo i amor,/ banya't en goig desitjable...».

Després del bany retornen al palau, i gaudeixen més i més en alegria i regal, fins que el trastornador de tota complacència i l'allunyador de tota alegria els va interrompre la festa».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris