muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Els banys d'en Granada (1232)

Reis Fontanals, en una de les seves investigacions sobre els banys públics a la Mallorca medieval, esmenta uns textos deLlibre del Repartiment, «minuciós inventari del botí que s'havia de repartir entre els conqueridors catalans» i en aquest inventari hi figuren, per dues vegades, referències a tals establiments higiènics d'aquella Madîna Mayûrqa: «Són verament II banys en la partida del Rey. Lo bany açó és a saber d'en Amat i hort. Lo bany qui és dit de Balneària». Prosseguint la lectura, més endavant, explica que «E V banys de la vila dels quals un és apel·lat lo bany de la Real (al-riyâd o 'arriate'). El Segon bany del Albamera ('al-Ban iera' o Balneària). Lo III bany de la Costa. Lo IIII bany Salsum (Salat). Lo V Bany del Alfaden ('al-Daddân')...».

Balneària, nom llatinitzat, podria haver estat el més antic d'aquells banys, de possible origen romà. Però l'única casa de banys públics, documentada des del segle XIV i que funcionava amb aigua de la sèquia de la Vila era la coneguda com els banys d'en Granada, puix que pertanyien tradicionalment a aquesta família des de la mateixa conquesta. Segons l'historiador Zaforteza (1783), era ben sabut que a Bernat Çagranada li pertocaren en el repartiment, cases i banys dins la Ciutat, prop del Banc de l'Oli. Una carta del rei Jaume II, datada el 1302, manava al governador que no tapàs un canó pel qual havia de «discórrer l'aigua que ix dels banys de na Massella de Granada». Però qui seria aquesta Massella? Un altre historiador, Torres Balbàs, dedueix que na Massella de Granada era probablement mora o mudèjar i explotava aquells banys. És evident que en aquest cas, Granada no era llinatge mudèjar, sinó un noble cognom dels propietaris de l'edifici o instal·lacions. Pel que fa a Massella, ja dependria que tingués per primitiva grafia quelcom com Marsella o, en cas contrari, Mussella, de «Mussa».

Aquesta zona de Ciutat correspon al raval construït per Mubashir Nasir al-Dawla entre finals del segle XI i començaments del XII.

Es tracta del barri «Arabathalgidith» que apareix en la descripció que eLiber Maiolichinus, escrit per un poeta pisà després de la croada de 1114-1115, fa de Madîna Mayûrqa. Consta, també documentalment, que aquests banys tenien un hort de prop de tres-cents metres quadrats amb un safareig llarg. Aquest safareig seria evocador d'aquells versos de Ban Jafatxa (1058-1138) quan diu:

«Un negre nedava dins el safareig, l'aigua del qual no amagava les pedretes del fons. El safareig tenia la figura d'una pupil·la blava i el negre n'era la nineta de l'ull».

Els banys d'en Granada es trobaven exactament a la cantonada que forma el carrer de l'Oli amb la plaça des Banc de s'Oli, que més modernament ha estat coneguda amb el nom de plaça de Palau i Coll.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris