nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

Els ferrers i la llança (1249)

El poeta andalusí Abu Zakariyya, que seria després el primer hafsí independent de Tunis, dedicava una breu composició a una llança i al ferrer que l'havia fabricada amb gran mestria:

«Era bruna, però la polseguera del combat cobrí de cabells blancs el seu cap; puix que rere la joventut ve sempre la vellesa. Quan la meva mà és estesa amb ella vers l'enemic, sembla que sia la corda amb la qual trec sang d'un pou que és el cor de l'heroi».

Hem sentit a dir que en temps de la dominació àrab Medina Mayurqa fabricava i exportava llances de notable qualitat. Els ferrers devien exercir el seu ofici en el carrer de la Ferreria, ja que en els primers anys, just després de la Reconquesta cristiana, ja reunia en gran part els tallers i obradors de tal professió. És ben sabut que les arts i els oficis s'agrupaven per barris i per carrers, donant-los nom, encara que la manipulació dels metalls originava en el gremi una més complexa classificació. Així, a més dels ferrers, en general, hi havia altres artesans del ferro, com els buidadors, calderers, espasers, cuirassers, armussers, ballesters, dobiclaus, manyans, ganiveters, courers, llantoners, estanyers, sellers i perdigoners. El 1543 adoptaren per primera vegada unes ordinances, sota el patronatge de Sant Eloi, que era venerat a l'antiga capella de Sant Andreu, avui Ajuntament. El carrer fou també anomenat, durant l'època medieval, segle XIV, Ferreteria d'Amunt per existir, en el districte des paraires, un altre carrer amb mestres de l'ofici. Així es desprèn del document que diu: «Item en poder de Joan Tauler, notari, a 8 de novembre de 1357, Barthomeu Lledós i sa muller establiren a Pere Cuir, unes cases a la Ferreria d'Amunt, en alou del Rei ab cens de 124 sous el dia de Sant Martí».

D'entre els sarraïns que restaren entre els cristians, després del 1230, trobam tres ferrers que apareixen en els documents amb la grafia Massot Benabe, Mahomet ben Asmet i Abrahim ben Jafia, moros lliures que pagaven a la Procuració Reial el dret d'estada. Hi figuren també dos calderers, igualment lliures, el 1329, socis per a fabricar «calderias et alia necessaria terra maiorice» i que havien nom Azmet Subaquer i Abrahim Ben Berua.

Segons el «Còdex Sa Garriga» trobam un Bernat de Brossa que prenia aigua de la Font de la Vila (Ayn al-Amir) per un canó situat «en lo peu de la font de la Ferreria» del qual, com explica Reis Fontanals, no s'esmenta el diàmetre. Aquest Brossa o Broça no tenia cap títol de concessió d'aigua, «però assegurà haver-la rebuda a cada seva des de temps immemorial. Això vol dir que des dels temps dels moros, els ferrers rebien, als seus obradors, aigua d'aquella canalització pública. Pel que fa a l'art del damasquinat, que com bé indica la seva denominació procedeix de Damasc, ciutat de Síria, i que consisteix a incrustar amb un martell fils d'or, argent, coure, etc. en els solcs prèviament realitzats sobre una superfície metàl·lica, tingué una forta tradició a moltes ciutats d'Al-Andalus, especialment a Múrcia i Toledo, la qual cosa no vol dir que deixàs de practicar-se a Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris