nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Una paròdia del Pi de Formentor (1893)

La revista En Figuera fa una imitació burlesca de l'obra de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, potser la composició poètica més coneguda arreu del món i que figura en la major part de les antologies serioses. Signava aquesta ironia «Biel Crosta», que com podeu veure es tractava d'una brometa més. Però el poeta humorístic ens fa, alhora, relat d'un personatge curiós i afegeix a la nostra lectura una nota costumista. El costumisme, com a resposta a un romanticisme obsolet, estava de moda en aquella època a causa d'aquells literats en llengua castellana que cap a 1835 s'havien distingit, especialment, en la pintura dels costums socials com Serafín Estébanez Calderón, Mariano José de Larra, Mesonero Romanos i José Somoza.

«Mon cor avorreix un homo! Més vil que en Brou de Pella,/ més llest que una geneta, més lladre que en Morèu,/ conserva de ses ungles s'habilitat d'arpella,/ i dels que sa desditxa tupa i atropella, /suc i profit ne treu./ No va de porros-fulles; no vol hipotecades/ horts, ni cases ni finques: vol or, billets de banc./ Es déu de l'Avarícia li va ensenyar pillades,/ i li donà per armes escriptures privades/ i pagarés de banc./ Quan dematí s'aixeca, ja la se te tramada/ quina en farà aquell dia, per treure-hi es jornal;/ a s'escaleta empesa sa llosa hi té parada,/ i des deutor que puja observa sa calrada/ quan entra pes portal./ De s'interés que s'usa sa vida no sustenta;/ ni en es viuit ni en es dotze propostes no consent;/ no hi valen revinglades de qui ginyar-lo intenta,/ que ell com a bon jodio amb menys no es contenta/ des noranta per cent./ Lladre! De sangonera n'és ell la viva imatge,/ llecor xupa i entranyes en es qui hi ha acudit:/ per ell, oros són triumfos; per pa i per companatge/ vol sang des qui li deuen, i té el robo i pillatge/ per glòria i per delit./ Oh, sí, que quan ses víctimes romanen ja arruinades/ i van cercant almoina de portal en portal,/ llavors ell riu i compta ses unces a palades/ i triumfa... i los fa un tanto a n'es qui amb grans manades/ li parlen de moral./ Avar! Em fas gitera. Mai pus he alçada aixella/ des d'aquella vegada que em feres un favor./ Pela i escanya-pobres has près per manuella:/ no't canses i fes via; pes mànec tens sa pella./

Bé en fas d'escorxador!/ Amunt, ànima negra! Segueix si així t'agrada:/ escorxa tant com pugues, tu carnisser, jo anyell;/ més ai de tu si un dia, devers sa Raconada/ t'hi trob un horabaixa, fosc ando a sa murada!/ allà et faré sa pell».

Qui seria aquest prestamista de tan mala fama? I qui el versificador? La revista En Figuera tenia per col·laboradors habituals Mateu Obrador, Miquel dels Sants Oliver, Pere d'Alcàntara Penya, Marcelina Moragues, Antoni Maria Penya, Frederic Soler Pitarra, Gabriel Llabrés... Qui sap? Per altra banda el tòpic d'identificar jueu i prestamista també hi és present, amb tot el trist antisemitisme que això comporta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris