nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

L'incendi de Valladolid (1561)

Aquell any succeïren dos fets que preocuparen Felip II. El desembarcament dels pirates turcs i algerians a Sóller i l'incendi de la ciutat on hi havia la Cort establerta, Valladolid, que devia tenir uns trenta mil habitants i que restaria capital del Regne fins el 1559. Era la nit de Sant Mateu, quatre hores abans de l'alba, quan un gran incendi a casa de l'argenter Juan Granado es va estendre als habitatges dels voltants. El vent del nord bufava amb força i això va revifar les flames i les féu créixer, de tal manera que tot aquell carrer de les Plateries fou consumit pel foc. Com en el Call de Mallorca, moltes d'aquelles cases tenien estructures de fusta, vigam, balconades, de manera que ben aviat tot allò eren runes fumejants i en menys de sis hores, la tragèdia s'escampà per altres racons de la població, avançant pels carrer dels Especiers i de la Civada, vies gremials en aquella època. El foc seguí vers la plaça Major, on hi havia les cases de l'Ajuntament i el convent de Sant Francesc. La gent no s'esperava desgràcia de tal magnitud i menys en diumenge. Repicaren totes les campanes per a donar l'alarma i els veïns, encapçalats en molts casos pels monjos que deixaven la clausura per traginar aigua, lluitaren contra el foc. Devers tres mil persones, sota la presidència de Francisco Tello de Sandoval es distribuïren pels llocs afectats per tal de socórrer les víctimes i tallar el foc allà on fos. Aquell incendi va durar una trentena d'hores i encara que quatre-centes quaranta cases amb tots els seus mobles i pertinences quedaren convertides en cendra, només es lamentà la mort de tres persones. Les botigues, els comerços, perderen tota la mercaderia i queviures. Potser els més previsors foren els argenters.

Seguint les instruccions del president del seu gremi llançaren totes les joies i materials preciosos als pous de les seves cases respectives, una mesura que tingué èxit, puix recuperaren sense gaire esforç tot aquell patrimoni. Apagats els incendis es va voler investigar quines eren les causes del desastre. Algú va fer córrer la veu que l'incendi havia estat provocat com a revenja dels Autos de Fe celebrats dos anys abans i que costaren la vida al doctor Agustín de Cazalla, el seu criat Juan Sánchez i el noble de la ciutat italiana de Verona Carlos de Sessa. Foren perseguits i detinguts alguns estrangers de pas per la ciutat però un cop sotmesos a interrogatori es va veure que eren innocents. Al final es demostraria que el foc havia començat a causa d'una foguera feta per quatre rodamons que volien torrar carn i embotits. Felip II manà que fos reconstruïda tota la part cremada de la ciutat que era la de la seva naixença: «Hemos entendido que el fuego que ha acontecido en esa dicha villa y el gran daño que hizo, ansi en los propios de la dicha Villa, como de personas particulares, e porque deseamos que sean ayudados y socorridos en este trabajo queremos saber e atender las maneras e formas en que con más facilidad y presteza seran ayudados e socorridos, vos mandamos que juntos en vuestro acuerdo platiqueis sobre lo susodicho y sobre la manera que podia haber para que con mayor presteza se torne a reedificar lo que se ha quemado...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris