nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

A. Rosselló i els soldats de Cuba (1898)

El polític liberal Alexandre Rosselló era entrevistat en aquestes dates, puix que vivia a Madrid i es trobava a Mallorca a causa de la seva estada estiuenca. Gaudia aquest home de gran prestigi i les seves opinions interessaven a una societat excessivament provinciana, com la mallorquina, que se sentia representada per aquells personatges que parlaven de les Balears a la capital del Regne. Deia: «He d'aplaudir amb entusiasme la propaganda de la premsa palmesana en favor dels infeliços que tornen de Cuba. El nostre deure patriòtic, social o humanitari ens ha de dur a fer qualsevol sacrifici per tal que els nostres paisans, que tant han sofert, de retorn a Mallorca, no es trobin amb un desengany més, un nou dolor dins l'ànima, una abstinència més després del calvari recorregut. Per part meva estic ben decidit a influir amb tota la mesura de les meves forces per a complir el que hem promès. La Diputació ha invertit molts milers de pessetes en assistència als soldats repatriats i segurament seguirà complint amb el seu deure. No crec que trobi dificultats, ni jo les suscitaria per part meva, el projecte que els doblers que foren votats per a la defensa de l'arxipèlag s'apliquin ara a cobrir noves necessitats, perquè les circumstàncies han canviat de forma radical amb l'acabament de la guerra, i encara consider, com considerava en el Congrés Geogràfic de 1884, que les fortificacions són d'interès vital per aquestes illes però que no tendran la peremptorietat que tenien un cop signada la pau. El mateix dic pel que fa als productes de la Tómbola suspesa per la dispersió que produí la por de l'arribada de l'esquadra ianqui, sempre que sien obtingudes les autoritzacions pertinents i el consentiment dels donants. La premsa de Madrid ha proposat que s'autoritzi la inversió de la subscripció nacional en auxili dels repatriats, i és problable que també això sigui autoritzat».

Aquestes declaracions sortien al pas d'un clima de desmoralització general, especialment després de la notícia apareguda en la premsa tres setmanes abans: «La família de Nicolau Canyelles, un dels mallorquins mariners que desembarcaren a Algesires després d'haver estat alguns mesos en poder dels nord-americans, facilita a la redacció una carta on descriu les penalitats que patí durant el seu captiveri...».

També es podia llegir que «avui en dia tots els mallorquins tenen posada la vista sobre els nostres productes després de la pèrdua total dels mercats de Cuba i Puerto Rico. Les fàbriques de teixits són 35, essent-ne les principals les que posseeixen els hereus de Vicente Juan, i les que existeixen a Santa Maria, Inca i Sóller. Totes elles a punt de ruïna i es fa necessari la declaració de port franc, la qual cosa facilitaria el muntatge de grans fàbriques...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris