algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

La neutralitat de Franco (1939)

Tal dia com avui, el periòdic de Madrid Informaciones, com tota la premsa de l'Estat, du en portada la notícia del començament de la Segona Guerra Mundial i al mateix temps, el decret del gener al Franco, publicat el dia abans en el BOE i on es llegeix: «Constando oficialmente el estado de guerra que, por desgracia, existe entre Inglaterra, Francia y Polonia de un lado, y Alemania, de otro, ordeno por el presente decreto la más estructa neutralidad a los súbditos españoles, con arreglo a las leyes vigentes y a los principios del Derecho Público Internacional».

D'acord amb això, els periodistes redactaven les consignes que dictava Juan Beigbeder, ministre d'afers exteriors:

«La veu de comandament del cabdill ens ordena avui mitjançant decret la més estricte neutralitat. Amb l'accent de la paraula que assenyala camins i el to militar de les batalles encara recents, el cabdill i generalíssim d'Espanya ens diu als espanyols quina ha de ser la nostra posició en aquesta hora aspre d'Europa. Hem de fer notar que no és aquest un decret que neix i resta fredament mort sobre les pàgines oficials. Té més aviat el to de l'ordre del dia, de la ordinança per el bé d'Espanya, de l'ordinació de les voluntats en la disciplina acceptada amb goig, per caminar vers el fet d'aconseguir el bé de tothom.

Per això, tota Espanya i els espanyols hem d'obeir durament el decret pel qual es disposa la nostra conducta en relació als problemes plantejats sobre l'escenari europeu. Era abans d'ahir quan encara el cabdill Franco, amb la profunditat que concedeix a les seves paraules l'experiència recent de quasi tres anys de batalles, fa la seva crida en favor de la pau. I les frases, senzilles i sense retòrica del capvespre del diumenge han impressionat per tot arreu. Perquè Espanya, que acaba de demostrar amb l'argument de les armes que sap fer la guerra i no té por de la mort, invoca la pau, no per feble pacifisme, no per por del que és difícil, sinó per pensar en els dolors que segueixen a l'enfrontament, en les ferides que obre una guerra...».

Amb aquesta retòrica, sense fer esment que les forces soviètiques col·laboraven amb Alemanya en la invasió de Polònia, explicant que els exèrcits de Hitler avançaven en tots els fronts...

«Des d'aquest moment es pot pressentir ja que la gran maniobra iniciada per l'exèrcit alemany tendeix a l'avançada cap a Varsòvia.

Sobre la capital polonesa hi podrien convergir les dues fletxes més acusades de l'avançament, la que ara es troba a l'altura de Sieratz i, sobrepassa Przasnys, deixant els altres dins una formidable bossa. Si l'operació es completa així, l'èxit serà d'una magnitud més que evident».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris