nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

La batalla de Lissa (1866)

Tal dia com avui, en aigües de l'Adriàtic, prop de l'illa de Lissa, s'enfrontaven dues grans esquadres de guerra. En aquella batalla es marcarien noves tècniques, directrius i estratègies per a la lluita naval. Un estol era italià, comandat per l'almirall comte de Persano, i l'altre, austro-hongarès, que tenia per cap suprem l'almirall Tegetthof.

Per la banda italiana cridaven l'atenció els nous navilis cuirassats a vapor, com l'Affondatore, proveït de torres, autèntiques fortaleses flotants que ja havien aconseguit grans èxits a la guerra civil nord-americana. ERe d'Italia i eRe de Portogallo tenien bateries als costats i cada un d'ells desplaçava 5.700 tones. De 4.200 tones eren eMaria Pia, eCastelfidario, l'Ancona i eSanMartino. Després venia eCarignano, de 4.100, eVarese i ePalestro de 2.000 i eTerribile de 2.700. Per completar l'estol, set fragates de fusta, a vapor, amb noms monàrquics igualment significatius: Maria Adelaida, Duce di Genova, Principe Umberto, Vittorio Emmanuele, Carlos Alberto, Gaeta i Garibaldi.

Per l'altra banda, els austro-hongaresos posaven en joc set cuirassats, eFerdinand Max, eHapsburg, de 5.200 tones; eDon Juan de Austria, eKaiser Max i ePrinz Eugen, de 3.600 tones; eDrache i eSalamandaer, de 3.000... Acompanyaven aquestes unitats sortides de les drassanes més modernes de l'època, un navili de fusta, eKaiser i cinc fragates, també de fusta, les Novara, Radetzky, Adria, Schwartzemberg i Donau...

Sembla que els austrohongaresos sapigueren fer servir una millor estratègia i una decisió total. Formaren una cunya per tal de poder arribar a l'abordatge. La sort, per tècnica, afavoria els italians, em una superior potència de foc. Però els austrohongaresos preferiren els xocs amb esperons i la lluita cos a cos, com els seus avantpassats. Causà sensació com eFerdinand Max travessà amb la seva proa eRe d'Itàlia.

Per aquest motiu, Austriahongria no perdé cap vaixell. Els italians perderen eRe d'Italia i e Palestro. Pel que fa a baixes humanes, els austrohongaresos tingueren 38 morts i 611 els italians. Tanmateix, d'aquest combat, en treurien serioses conseqüències les esquadres navals del món. La batalla de Lissa forma part del conflicte ocorregut els mesos de juny i juliol de 1866, entre Prússia, aliada amb Itàlia, i Àustria, secundada per Baviera, Würtemberg, Saxònia, Hannover, Baden i altres petits estats alemanys.

Bismark la provocà amb deliberació per expel·lir Àustria de la Confederació germànica. Sota la direcció de Moltke, les tropes prussianes esclafaren les austríaques a Sadowa. Com a resultat de la derrota d'aquestes, Prússia s'annexionà els estats de Hannover, Hesse-Cassel, Nassau, la ciutat lliure de Francfurt i els ducats danesos, mentre que Àustria va haver de cedir Venècia a Itàlia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris