bruma
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Una primera plana (1939)

«Por la Patria, el Pan i la Justicia», amb aquesta triple invocació apareix la primera plana del diari Baleares, aleshores «órgano de Falange Española Tradicionalista y de las JONS», alhora que amb lletres molt grosses, al costat de la fotografia del general Franco, hi llegim: «En este 18 de Julio, Primera Fiesta de Exaltación del trabajo, Aniversario de la Santa Revolución Nacional, promete España, una vez más, sumisión y respeto al Caudillo Franco».

I entre mil lloances al nou règim, el lector curiós es trobava amb aquest missatge: «Quan de dins un poble que es creu vençut, sorgeix un moviment grandiós com el nostre; quan de les capolades restes d'un exèrcit s'aixequen les avui potents i glorioses armes de la nostra causa; quan es fa el miracle de creuar per primera vegada un exèrcit els aires; quan de la mancança absoluta d'una marina de guerra es passa amb constància i voluntat i bravesa a dominar la mar, quan s'esdevenen les victòries i cada dia augmenta la zona dominada, quan mancada d'or és sostinguda i elevada la nostra economia, en plena guerra es manté el prestigi de la nostra moneda, el crèdit de la nostra zona i l'abundància i barator és norma de vida interior del nostre poble; quan es donen els casos d'heroisme individual i col·lectiu que el món admira, i en cada combatent hi ha un heroi i en cada presoner un màrtir, l'optimisme més gran envaeix el nostre ànim per a cridar amb orgull: aquesta és Espanya...»

Mots del 1937 que eren reproduïts dos anys després, l'any que en deien de la Victòria. També havia dit Franco, i aquella primera plana ho reproduïa, que «m'he d'encarregar de tots els poders. I jo dic que així ho faré o moriré en l'esforç de fer-ho, vessant la sang igual que aquests braus falangistes, que aquests braus requetès, que aquests valents soldats, que aquests heroics cadets de Toledo que portaren al món el nom d'Espanya en glòria...».

Val a dir que en aquells moments el món anava ben confús. Les ideologies feixistes no només havien aclaparat quasi totalment les joventuts d'Alemanya i d'Itàlia. Hi havia moviments imitadors del Duce o del Führer a Portugal, Anglaterra, França, els països balcànics, Bèlgica, Holanda, Escandinàvia i com quedava ben demostrat, Espanya. Els nazis, efascio, l'Acció francesa, el feixisme flamenc...

El món tenia una altra alternativa d'empenta totalitària: el comunisme. I uns governs que es movien amb feblesa, des de París a Londres, les democràcies. Continuava explicant aquella primera plana del diari illenc: «El Caudillo habla, Baleares calla», perquè la veu del «Caudillo», com la del papa, «no podia equivocar ni equivocar-se...».

La França feixista de Petain diria: Pàtria, Treball i Família.

Aquell 18 de juliol de 1939, Franco deia: «Pàtria, Pa i Justícia».

Hi havia poca diferència.
«Todos los españoles estarán obligados a trabajar sin exclusión; el nuevo estado no puede sostener ciudadanos parásitos...».

Les altres notícies eren les següents: «S'estè creant el conflicte bèl·lic que provocarà la Segona Guerra Mundial. Danzig, territori que es volen annexionar els alemanys és motiu de brega entre els països europeus. A Espanya és rebuda la visita del ministre d'Afers Exteriors alemany comte Ciano, condecorat pel Caudillo. Alemanya felicita Espanya el 18 de juliol. Pren possessió del seu càrrec com a batle de Palma Gabriel Riera Alemany. És constituïda la Federació Espanyola de Futbol. EPoema del Mío Cid que es trobava a Ginebra és entregat al Museu del Prado...».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris