nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Un comunicat de Hitler (1940)

Adolf Hitler, amb la seva coneguda oratòria, pronunciava arengues apassionades als seus soldats del front occidental. Aquells parlaments, tots plens de tòpics i sofismes, entorn de la lluita que segons ell havia de decidir la sort de la nació alemanya per al següent mil·lenni, no tenien paraules sobreres. Tals discursos tenien els seus efectes positius, puix que les guerres es guanyen també amb la propaganda i els seus desafiaments psicològics. Aquell mes de juliol, havent caigut França setmanes abans, s'inventava «L'Etat Français» que substituïa la consigna de «Liberté, Egalité i Fraternité» per «Travail», «Famille» i «Patrie», essent nomenat cap de la França no ocupada i pro-nazi, el mariscal Petain. Aquell discurs de Hitler, contra anglesos i francesos, havia tingut excel·lents resultats. França, pràcticament, no existia, i Anglaterra es defensava panxa amunt: «Ha arribat per a la nostra nació el moment del combat decisiu que marcarà el futur de tots nosaltres. Des de fa tres-cents anys els dirigents anglesos i francesos han fet grans esforços per a fer fracassar la consolidació moral d'Europa, però sobretot d'Alemanya. Només França, dins l'espai cronològic de dos-cents anys, ha declarat la guerra a Alemanya trenta-una vegades. Els governs britànics, per altra banda, han pretès privar el Reich dels elements que li són necessaris per a mantenir vuitanta milions d'habitants. França i Anglaterra han posat en pràctica aquesta política sense adonar-se que el nostre règim actual no ho pot consentir. Han volgut ferir sempre el poble alemany i els seus dirigents responsables volgueren destruir la nostra nació i dissociar-la en petits estats. Si s'hagués complit aquest desig, Alemanya s'hauria vist privada dels seus drets vitals. I és per aquesta raó que han rebutjat totes les propostes de pau i ens han declarat la guerra el setembre de l'any passat. El poble alemany no coneix l'odi; no és enemic del poble anglès ni del francès, però ens han posat en el dilema de voler viure o esser destruïts. Fa setmanes que la bravesa de les nostres tropes ha abatut l'enemic polonès, que havia estat enviat a l'est per Anglaterra i per França. De seguida Anglaterra i França decidiren atacar Alemanya pel nord. Des del 9 d'abril darrer, l'exèrcit alemany va fer fracassar aquesta temptativa.

Després, Anglaterra i França volgueren emprar la maniobra de distreure l'atenció en el sud-est, i arribar a través d'Holanda i Bèlgica fins al Reich. Soldats del front occidental: Ha arribat l'hora per a vosaltres. La vostra lluita decidirà la sort de la nació alemanya per al proper mil·lenni. Compliu amb el vostre deure, que el poble alemany us acompanya en les seves benediccions...».

Tot fent una breu anàlisi d'aquests textos observam algunes dades curioses. Ja és sabut que en els discursos prebèl·lics de qualsevol potència occidental se solia dir: Déu és amb nosaltres! Guanyarem aquesta guerra en nom de Déu! Sabem que Déu no us abandonarà en aquesta sagrada lluita! Déu ens portarà la victòria...

Però en aquest cas, observam, que Déu es troba ben absent i que ha estat substituït pel Poble alemany, o si voleu, l'Estat. No oblidem que el nazisme era ateu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris