cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Leon Tolstoi, excomunicat (1900)

El gran escriptor rus Leon Tolstoi ha estat excomunicat i els periòdics reprodueixen el text de «l'excomunicació fulminada pel Sant Sínode de Rússia contra el novel·lista. Solemnement, l'Església ortodoxa declara aquest home fora de la comunió eclesiàstica». Però què ha fet Leon Tolstoi? Per què aquesta actuació inquisitorial del Patriarca de Moscou? Leon Tolstoi o Lev Nicolàievitx Tolstoi (Iasnaia Poliana, Tula, 1828-Astapovo, Riatzan, 1910) havia nascut dins la noblesa i restà orfe essent petit.

El crià una tia seva, una d'aquestes «tietes» que mai no mancaven a les famílies aristocràtiques i, fins i tot, a les benestants. Tot i que era un mal estudiant, acabà els seus estudis de lleis i llavors, a partir del 1852, serví com oficial en els exèrcits del Tsar. Prengué part en la Guerra de Crimea. Aquella península al sud de Rússia, sobre la Mar Negra, allà on en els temps clàssics es trobava el Querconès tàuric, fou l'escenari d'un sagnant enfrontament dels russos contra una aliança formada per Turquia, França, Anglaterra i el Piamonte, un conflicte del 1854 que es perllongà fins el 1856. No només sobrevisqué a les batalles sinó que aconseguí per mèrits de guerra el grau de comandant.

Pel que fa a la literatura, s'havia iniciat en el món de les lletres amb la novel·la autobiogràfica Infantesa, part d'una trilogia, que completà amb Adolescència, el 1854, i Jovenesa, el 1857. D'aquelles experiències a Crimea en va treure arguments per a Relats de Sebastopo (1855-1856) que causaren gran sensació en els lectors. Això a causa de les crues descripcions dels episodis bèl·lics. Però l'escàndol, que li creà molts enemics, era que mostrava un comportament per part dels soldats moralment superior als dels oficials. Es llicencià de l'exèrcit el 1857 i això li va permetre de viatjar per Europa. Al seu retorn, es refugià en la seva hisenda de Iasnaia Poliana.

El 1862 es casava amb Sofia Bers i creava una «Escola d'educació en llibertat» per als fills dels seus treballadors i exposava les seves idees pedagògiques en una sèrie d'articles que titulava, a grosso modo, «Sobre la importància de la instrucció popular». Llavors, escriví la seva obra mestra, entre 1863 i 1869: Guerra i pau, un magistral retaule de la història russa en temps de les invasions napoleòniques. Una altra gran novel·la fou Ana Karenina, on criticava els matrimonis sense amor, per interessos econòmics o de classe. En acabar aquest llibre, Tolstoi patí una crisi espiritual molt forta i tot fent introspecció i alhora crítica social, donà a la impremta llibres com Confessió (1880), En què consisteix la meva fe? (1884), Què hem de fer? (1886), L'Església i l'Estat (1891), La Doctrina Cristiana (1897)...

Degué dir allò, semblant a la dita castellana: «'Con la Iglesia hemos topado!», ja que el contingut d'aquestes obres fou considerat perillós pels patriarques de l'Església ortodoxa, que no dubtà a jutjar-lo i excomunicar-lo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris