algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Weyler i la revolució del tabac (1895)

Josep Maria Martí, José Martí, periodista i advocat, apòstol de la independència cubana (1853-1895) escrivia que la revolució s'havia feta gràcies als petits centaus heroics dels seus compatriotes tabaquers de Tampa, Cayo Hueso, Ocala i altres llocs del Comtat de Marion, als Estats Units. Tenia raó. Quan José Martí, exiliat, entrà en contacte amb aquelles gents treballadores, senzilles, que feien feina en els obradors ianquis de l'exili, va comprendre que el tabaquer i el tabac eren les autèntiques forces nacionalistes, capaces de donar força a la revolució. Martí, que abans havia hagut de viure a Nova York, on es va sentir perdut i indefens, retrobà la seva pàtria en aquella petita Cuba de Florida. Organitzà, des de l'altra vorera de la mar antillana, el Partit Revolucionari Cubà i també fou allà on començà a veure's, en els obradors, la figura de l'obrer lector. Un costum que no és, com alguns creuen, castrista, sinó del segle XIX. Així, els obrers de la indústria cubana escoltaven aquelles lectures escollides per a la seva formació cultural, social i política. Aquells tabaquers exiliats als Estats Units, a causa de l'aixecament de Lara, suposaren, per tant, un dels punts de partida per al nacionalisme de la colònia, preparant grups armats i cercant ajuts econòmics. Avui que tant es parla dels perills del tabac per a la salut en general, és potser interessant pegar una ullada sobre aquella economia nacional cubana. Ja a començaments del segle XIX el tabac de Cuba era una de les més importants exportacions espanyoles. El 1834, per exemple, s'aconseguien en aquella illa 87.154 roves de tabac entorsillat. El 1852 ja era de vint mil tones i el 1900 passava a trenta-dues mil. Explica l'historiador Manuel Llanos que la moda de fumar cigars de l'Havana, és a dir, «purros habanos», s'havia generalitzat a Espanya i arreu del món. «Una cançó popular de l'època fa referència a tal costum: En el salón del Prado/ no se puede jugar/ porque hay niños que gozan/ en venir a estorbar./ Con un cigarro puro/ vienen a presumir/ más vale que les dieran/ un huevo y a dormir...».

El 1861 la indústria del tabac ocupava a l'Havana més de quinze mil persones i la producció era de 650 milions de puros, essent el seu principal mercat el dels Estats Units. Però el 1857 els nord-americans, per tal de protegir els seus productors de tabac, gravaven amb fortíssims impostos el tabac cubà i això feia que entre 1868 i 1877 algunes de les principals fàbriques de l'illa haguessin de tancar. Altres empresaris transferiren a Florida les fàbriques i allà seguiren treballant per al principal consumidor. Però quan més es complicaren les coses fou el 1895, quan per un decret del mallorquí general Weyler, enviat des d'Espanya per a pacificar la colònia, prohibia totes les exportacions cubanes, amb l'única excepció de les que estaven destinades a la metròpoli.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris