cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

El circ de Von Richthofen (1918)

Enguany es compleixen els 90 anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), quan el «circ» de l'as dels aviadors alemanys començava a funcionar sobre el camp de batalla. No era un circ sinó una esquadreta de combat. Tots els aeroplans que formaven el grup del Baró Von Richthofen estaven pintats amb volors forts elegits per cada un dels seus pilots. A la vista d'aquest «colorisme» i ben al contrari dels altres avions, que duien pintura de camuflatge, els anglesos havien anomenat a tots aquells «brusquers» el gran «circ de Richthofen», el qual pilotava un biplà vermell i així, tots els seus enemics, el distingien fàcilment. L'aparell del «baró roig» comptà vuitanta victòries.

Tot aquell mes d'abril de 1918 el front d'Amiens era un autèntic infern, un dels més grans escorxadors que havia conegut la història. Aquell dia, Richthofen volava amb una vintena de companys quan descobrí prop dels rengles britànics dos aparells enemics i separant-se de l'esquadreta els anà a caçar. N'atacà un i l'altre es posà damunt del seu aparell. Els canons ressonaren. Els tres aeroplans es mogueren vers les línies angleses, volant gradualment prop del terra fins que es trobaren a poquíssima altura, sobre les trinxeres britàniques. Mentrestant, altres aparells anglesos s'enfrontaven amb els companys de Von Richthofen i els mantenien allunyats del baró. Començà un foc tancat sobre l'avió «vermell». Per una banda, des de les trinxeres, vers amunt. Alhora, els dos aeroplans anglesos el metrallaven des de dalt. Sobtadament, Richthofen xocà contra el terra. El baró tenia el cor travessat per una bala. Fou soterrat pels anglesos amb tots els honors militars.

La seva llegenda no tingué fronteres. Considerat el més brau i heroic pilot d'aquell conflicte.

Escriu un historiador que «durant la Gran Guerra europea hi hagué nombrosos herois que hagueren de sacrificar la vida per la seva pàtria, però entre d'ells, els exemples més sorprenents, els trobam en els serveis d'aviació. Els aviadors corrien el més gran dels perills cada moment que restaven en l'aire. El més petit dubte o indecisió els podia fer xocar contra el terra, potser si en les línies enemigues, per morir cremats dins les flames del seu aparell incendiat o per ser fet presoner... Així i tot, donaren les seves vides i podem dir, ben segur, que mai tenien present, en lluitar, el perill que els amenaçava, malgrat que moltes victòries eren atribuïdes, erradament, a altres factors. Per tal que a un aviador se li donàs el títol d'As era necessari que hagués abatut cinc aeroplans enemics, amb reconeixement oficial».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris