cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

Bougainville i l'escorbut (1768)

El navegant francès Louis Antoine de Bouganville, matemàtic en la seva jovenesa i mariner des dels trenta anys, escrivia en el seu diari tal dia com avui: «Tahití: hem instal·lat gandules sota una teuladeta per als nostres escorbútics, que ja són trenta-quatre. Dotze del vaixelBoudeusey i vint-i-dos de l'Estrella.

Quan els indígenes han vist que cercàvem plantes contra l'escorbut, les dones i els infants s'han apressat a portar-nos brots de totes aquelles que ens han vist agafar...»

L'escorbut, aquesta malaltia caracteritzada per taques lívides, ulceracions a les genives, hemorràgies de les mucoses, causada per la manca o la insuficiència de vitamina C, era el principal enemic d'aquells llarguíssims viatges per mar...

«L'escorbut ja ha tornat a aparèixer. Una gran part de la tripulació i quasi tots els oficials tenen atacades les genives i inflamada tota la boca. Al mateix temps, en els dos navilis, s'hi declaren casos de malalties venèries, contagiades a Tahití...»

Aquestes línies les escrivia des de Samoa. D'aquest arxipèlag, els expedicionaris passaren a les Illes Salomó...

«Hem llançat l'àncora per a fer els arranjaments que les naus havien de menester i, també, per tal que els nostres malalts escorbútics poguessin passejar lliurement pels boscos. Però no hem descobert cocos ni plàtans ni res de profit. Tot plegat ens fa témer que els malalts no podran restablir-se, puix que si bé no han patit encara atacs gaire greus, es troben molt febles i si no milloren aquí estant, la malaltia progressarà ràpidament...»

Setmanes després lamentava la pèrdua de les primeres vides.

«Hem perdut el nostre contramestre anomenat Denys, víctima de l'escorbut. Ja són quaranta-cinc persones les que es troben atacades per aquest mal. Només la llimonada i el vi aturen els progressos de la malaltia...»

Sembla que les coses no milloraren gaire i que la malaltia continuà matant. Els cadàvers tirats a la mar es comptaven a dotzenes. Bougainville assegurava que si aquella expedició hagués durat algunes setmanes més no hi hauria hagut, gairebé, supervivents. I el fantasme marí de l'escorbut perviuria encara molts d'anys. «L'escorbut ha delmat les nostres tripulacions. Des que sortírem de Praslin, ningú no pot dir que se n'hagi vist totalment lliure, i la meitat dels mariners no es troben en condicions de fer cap feina. Els queviures que ens resten es troben en molt mal estat i produeixen tanta de pudor que el moment més fastigós de la jornada és quan la campana de bord ens crida per anar a taula...»

El metge James Lind i altres científics de la Il·lustració aconseguirien, parò, descobrir les causes del mal i posar-hi remei.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris