nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

L'obratge de la Llana (1325)

En els segles XIV i XV, l'obratge de la llana i la seva exportació era una de les principals fonts econòmiques de Mallorca, i aquests artesans i molts altres aconseguiren, juntament amb els mercaders, el 1325, per aquestes dates, que fóra creat el Consolat de Mar com a tribunal competent en tot allò que es referia al comerç per mar.

Parlem dels que es dedicaven a l'obratge de la llana. Els artesans que s'hi relacionaven, paraires, flassaders, teixidors de llana i tintorers, constituïen el 30 per cent de tota la menestralia.

D'aquí la seva importància. I d'entre aquests, els paraires, que tenien el seu col·legi i la confraria del seu patró, Sant Bartomeu. La seva feina consistia a pentinar i cardar la llana, deixant-la llesta per ser teixida. En sortien unes teles de color obscur que el poble coneixia amb el nom de «burell». Aquests menestrals obraven cada any més de catorze mil quintars de llana illenca i, encara, més de dos mil d'importada. La llana que duia la marca «M», de Mallorca o Menorca, era tinguda arreu del continent com a sinònim de qualitat, i fora d'aquí, a la zona valenciana, artesans sense escrúpols, falsificaren draps amb aquesta marca.

Un paraire ben famós, puix que fou el cap de la revolució de la Germania, fou Joanot Colom, que tenia el seu habitatge a l'actual placeta del Rosari. La seva filla, Beatriu, dona de Joan Llopis, figura en les llistes inquisitorials. Ella i el seu espòs, acusats de judaisme, foren reconciliats pel Sant Ofici en data 17 de juny de 1542. Altres paraires, conversos, hi figuren també, en els segles XV i XVI, com els Torner, els Rebassa, els Vila...

Hi figuraria també un Joan Colom, teixidor de llana, i la seva muller, Margarida, reconciliats amb el Sant Ofici, després de ser acusats de judaisme, el 6 i 13 d'agost de 1508. Una teoria més entorn a l'origen ignorat del Descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom, relacionaria aquest amb aquella família de paraires.

Tot plegat es reafirma en el fet que la ramaderia ovina a la Mallorca d'aquella època era sana, nombrosa i gaudia d'una gran importància, amb 189.154 caps de bestiar de llana el 1585. Com és natural, les sequeres i les conseqüents manques de pastura minvaven en diferents moments d'aquella època, tal riquesa. En el segle XVI, que fou atacat el poble amb diversos períodes de fam, el jornal d'un home era de quatre a sis sous i una lliura carnissera de moltó ja en valia dos.

Habitaven per altra banda el carrer dels Paraires o les seves illetes, el sastres Pere Navarro i Rafel Baró, el mercader Francesc Llampaies, el calceter Carrós i la seva esposa Llucia, el mercader Joan Puig i el botiguer Esteve Corsa, el paraire Galcerà Ortís... tots ells datats el 1458.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris