nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

El mestre de Monti-sion (1404)

«El dissabte dia de Sant Agustí...» com diu una inscripció en la taula pictòrica, la Riera sortí de mare i les aigües, abundoses i revoltades, inundaren les voreres urbanes i se'n dugueren habitages, vides i béns. Llavors, «los cossos i ossos d'aquelles persones que eren estades soterrades per raó del diluvi ho foren solemnement amb missa conventual i sermó, essent després translladades entre dos pilars de la Seu per ordinació dels honorables vicaris...». Aquesta taula pictòrica, gòtica, ens mostra una Mare de Déu coronada, rossa, entre dos àngels, que sota la seva gran capa subjecta enmig del pit amb una fíbula que és una estrella de vuit puntes, dóna refugi a les víctimes d'aquella gran inundació de la Riera, que aleshores anava des de la Porta de Jesús fins a la mar, tot passant per la Rambla, la zona que és actualment del teatre Principal, la plaça del Mercat ara dita de Santa Catarina Thomàs i el carrer Unió i el Born. Enllestia en aquestes dates aquesta bella taula un pintor anònim que els especialistes han anomenat «Mestre de Monti-sion» i que aparegué en escena devers el 1400, quan el canvista Antoni Salom, que havia adquirit el local annex a l'antiga sinagoga com a Col·legi de Mercaders de Palma, va voler sufragar un retaule que presidís la sala principal. Actualment és el Col·legi de Monti-sion. L'obra representa la Mare de Déu i tota una colla de sants (Antoni, Agustí, Llúcia, Catarina) que mostren, tot plegat, una iconografia de gran sentiment i acurada execució. Però tornem a Antoni Salom i els canvistes per comprovar fins a quin punt era complicat el canvi de moneda en aquell temps, els segles XIII i XIV, quan circulaven per Mallorca els besants de Bizanci, els masmodins musulmans, els morabetins almoràvits i els morabetins de Castella, el melgoresos de la ciutat francesa de Malgur, els tornesos de Tours, els barcelonesos de Catalunya, els jaquesos d'Aragó, el real de València... que tenien, com a contrapartida, les monedes encuyades durant el regne privatiu de Mallorca i que eren el real d'or, el croat o real d'argent, el quart de real d'argent, el dobler o doblenc que valia dos diners, el diner, també dit senar o menut, que valia dues malles, i la malla.

Per altra banda, en el segle XIV, els jueus eren els qui solien negociar l'encarregament de censals i préstecs de diners. Com afirma l'historiador Xamena, «l'any 1343, el rei disposà que els jueus no poguessen cobrar més de quatre diners per lliure d'interès mensual, o sia, el 20 per cent anual. Interès altíssim però convenient per afavorir l'aportació de capitals...».

Mercaders que habitaven el carrer de Monti-sion eren Mossé Nair, Mossé Legem, Moxi Isaac, Leya Netjar i testimoni de l'art arquitectònic en els segles següents són els edificis de can Antich de Llorach, que data del XV, amb reformes del XVIII, i que presenta nombrosos detalls ornamentals del gòtic i el barroc, havent estat residència dels Barons de Pinopar (17), can Aguiló que és la seu de la Societat Arqueològica Lul·liana amb interessant museu i biblioteca... i alguns altres patis barrocs amb arcs rebaixats i columnes de marbre, adaptacions o reformes, en general, de la divuitena centúria. L'església de Monti-sion, edificada sobre els fonaments de la sinagoga i havent aprofitat alguns dels seus murs, de manera especial, els del carrer del Vent, deu la seva arquitectura actual a la fundació del col·legi dels Jesuïtes que tingué lloc a mitjan segle XVI. És un temple d'una sola nau, amb pintures al fresc i motllures sobre les seves arcades, amb cinc capelles per costat. Retaules antics, imatges medievals sobre taula, marbres, jaspis, columnes, cornises, paviments... Tot és o vol ser una apoteosi del barroc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris