algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

La Confraria dels Corders (1511)

Aquell any de 1511, en aquestes dates, era constituïda la Confraria dels Corders i Espardenyers de Mallorca, artesans dedicats a la fabricació de cordes, la majoria a Palma i en el carrer que du el nom de tal ofici. Dins aquell mateix segle hi hagué a la ciutat setze corderies i el 1784 ja hi havia seixanta-set mestres corders, vint oficials i trenta-cinc aprenents agrupats en trenta-nou botigues. Els corders transformaven tota una sèrie de matèries primeres, prèviament pentidades, com el cànem, l'espart i la pita, en cordes de diferents gruixes i llargàries, segons l'ús que se li havia de donar. Pensem, per exemple, en el cordam mariner, en la corda per a corriola de pou, en tot allò que era necessari lligar, en el passat, quan no existia plàstic ni fils metal·litzats com avui. El procés de fabricar cordes es duia a terme a cel obert i en espais molt concrets, allargats, com atzucacs, voreres de torrents, fossats de murades o camps erms. La corda de més resistència era el «calabrot», que es feia d'espart i tenia trenta mil·límetres de gruixa. La «bancada» de fer corda estava formada amb la roda, la creuera, els creuers, els carrells, els restells, la càbria i el ganxo. Una colla de corders solia esser de quatre homes: el mestre, el filador i els dos mossos. La patrona de la Confraria era Santa Catalina Màrtir i una part del cordam fabricat s'exportava, juntament amb els altres productes més demanats del país, com eren el peix salat, les ballestes, els rems de galera, la pega, l'oli d'oliva, les figues seques i els teixits. Aquest darrer article era, però, en el segle XV objecte de confrontacions i polèmiques, ja que els gremis de paraires i teixidors eren contraris a l'exportació de llanes i a la importació de teles, mentre els ramaders i mercaders defensaven la lliure comercialització de tals productes.

Aquest carrer nostre de la Corderia és, encara avui, un bon testimoni d'aquella història, amb portals que foren d'antigues botigues i, com a curiositat, un carreró annex de cul de sac que s'anomena de Can Poquet. Estretó i obscur, és la imatge habitual dels carrers dels guetos europeus. Tanmateix, el llinatge «Poquet», tot i la significació de la seva grafia, és antic i noble a Mallorca. Un tal Ramon Poquet acompanyà el rei Jaume I a la conquesta de l'illa i el seu escut, és, en camper de gules, un globus terraqui i al capdamunt un paó tot d'or.

Els papers inquisitorials parlen de dos moriscs, Alonso de Montemayor, tintorer, i Hernando Flores, de Jaén, que eren esclaus de mossèn Pere Poquet el 1613, acusats d'apòstates mahometans. Però com es diu en un punt de La Celestina, de Fernando de Rojas, un altre convers de la Península, el Tribunal del Sant Ofici era ben poc de fiar i treia culpables d'entre els innocents:

«Mira si és molt patir quelcom en aquest món per a gaudir de la glòria de l'altre, i més que segons tots deien, amb un ull obert i l'altre cluc, i sense cap raó i amb falsos testimonis i fortes tortures, el feren confessar, aquella vegada, el que no era...».

I que molts eren els instruments de corda que feia servir el Sant Ofici en aquells interrogatoris acompanyats de turments...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris