bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Pere el Cerimoniós i l'astronomia (1359)

El rei Pere IV el Cerimoniós (Barcelona, 1319-1387), era un home observador i primmirat. Havia viscut entre guerres i ell mateix hagué de lluitar contra els moros en ajut de Castella i de Portugal, amb la qual campanya guanyà la victòria del riu Salado. Aliat després amb Enric II contra Pere el Cruel de Castella seguí les empreses bèl·liques. Conquerí, igualment, Mallorca, el Rosselló i part de Sardenya i acceptà el 1380 la sobirania d'Atenes. Dotat d'una gran força física, es casà cinc vegades i tingué onze fills.

I mirau per on, una de les seves grans curolles, en els seus minvats temps d'esplai, era l'astrologia, puix que no li bastaven les seves conquestes sobre la Terra i estava suggestionat pel que deien, en aquell temps, «geografia celestial». Sabent, aleshores, que els més sabuts en això dels astres i dels planetes eren els jueus, remogué els cercles d'estudiosos dels calls i envià el savi Dalmau Sesplanes a la jueria de Mallorca on, segons notícia del moment, hi havia un bon nombre de llibres d'astronomia sobre els quals se'n podria fer un tractat excel·lent. Aquests llibres pertanyien a les escoles levítiques, al carrer que encara el dia d'avui es diu «de les Escoles», medieval, estret i amb nombrosos vestigis als seus alts murs d'aquelles èpoques llunyanes. No sabem si Dalmau Sesplanes se'n sortí. Sí que sabem, però, que en aquelles escoles hi havia intel·lectuals de gran fama, com el rabí Jusef ben Barahon, que les cròniques qualifiquen de «capellà de la schola dels jueus de Mallorques», que tenia, valgui com a anècdota, una néta de nom Bartolomeva, conversa i hereva, filla de Farig ben Montse i de na Perciola, filla del rabí.

Un altre autor que tingué seient en aquelles escoles fou un tal mestre Bonafós, propietari de molts llibres escrits en llengua hebrea i que tocaven les més diverses matèries...

Però passant per aquest carreró, avui silenciós, hom pot recordar un fragment del poeta Miquel Costa i Llobera, en les seves Visions de la Palestina, (1907) on diu: «A voltes, un rabí entona una lletania de llàstimes i tot l'estol va responent amb un mateix clam d'infortuni... Passa l'observador, indiferent, passa el que se'n riu i en fa befa: mes aquella trista gent no en fa cas, sols atenta a la complanta...» I un mal dia d'aquell mateix segle (1391), aquelles escoles foren assaltades, saquejades i destruïdes. Com explica un historiador: «No menys violències que en la Península patiren els indefensos hebreus a Mallorca. Quan aquell any s'aixecà el poble de tot Espanya contra els jueus, a causa dels maleïts sermons anticristians de l'Arcediano de Écija, Mallorca no restà al marge d'aquells macabres fets, i foren assassinats devers tres-cents jueus, malgrat que el governador es preocupà de protegir la jueria contra l'assalt dels pagesos. Se'n salvaren uns pocs que trobaren refugi a les muntanyes i d'altres que fugiren per mar cap al nord d'Àfrica».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris