nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

El cronista Mut (1641)

Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614-1687), era nomenat el 1641 cronista general del Regne de Mallorca, càrrec que ocuparia fins a la seva mort. A més d'historiador fou militar i jurisconsult i, abans d'això, clergue. Havia ingressat a la Companyia de Jesús el 1629 però decebut, puix no tenia més vocació que la d'estudiar, abandonà aquest orde al cap de poc temps. Preferí la Universitat Literària, és a dir, l'Estudi General de Mallorca, on estudià matemàtiques i dret. Es doctorà en aquesta segona matèria i llavors es decidí a entrar en la milícia. Obtingué la graduació de sergent major i el 1640 exercia els càrrecs de comptador i enginyer militar, la qual cosa indica que no s'havia aturat d'estudiar altres ciències. Hagué de participar en la Guerra dels Segadors, a Catalunya, lluitant al costat de Pere de Santacília i Pacs.

Però la seva tasca de cronista és la més reconeguda, i especialment, la Historia del Reyno de Mallorca, que data del 1650, i moltes monografies sobre temes històrics, geogràfics i tècnics. Escriví la biografia d'una monja il·lustre, Sor Isabel Cifra i, fins i tot, alguns treballs d'astronomia, cronologia i sanitat. Destacà, igualment, en cartografia i va fer el 1683 un mapa de Mallorca orientat cap al sud i on ressenyà les ciutats, les viles, els castells i els col·legis. Una de les seves obres més curioses és la que porta per títoEl príncipe en la guerra i en la paz (1640) que gira entorn a la vida de l'emperador Justinià.

L'evocam en el carrer antic que du el seu nom. Hem vist el seu retrat de relleu escultòric on apareix amb aquell capell de plomes, aquella cabellera llarga, aquell coll corol·lat i un rostre sever, aspectes i modes que ens fan pensar en els relats d'Alexandre Dumas i els seus mosqueters francesos.

El carrer de Vicenç Mut, breu i estret, ens mostra edificis del XIX i alguna reconstrucció del XVIII, però la casa més notable és la que construí per a Rafel Feliu, a la cantonada de Sant Bartomeu, Guillem Forteza, una figura molt important de l'arquitectura renovadora illenca, de la generació de Josep Alomar, Gaspar Bennazar, Josep d'Oleza... i d'altres, que en els casos, on era necessari, varen recórrer al regionalisme. Data l'edifici del 1936. No oblidem que Guillem Forteza, d'ascendència xueta, escrigué diferents treballs monogràfics d'una certa importància, entre d'altres, els que tracten del claustre de Sant Francesc, els monuments gòtics mallorquins, les influències de Guillem Sagrera en l'arquitectura religiosa, les llonges de comerç... Es tractava de cercar l'harmonia entre el que és tradicional i les aportacions modernes. Per això, el 1931, havia escrit: «Se'm titlla avui de revolucionari i vull confessar-vos, tanmateix, que no he tengut més que un mestre: el passat; una sola formació: l'estudi del passat».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris