nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Els Conrado a Mallorca (1620)

És un fet curiós la vinguda de grans mercaders italians i provençals a la Mallorca del segle XVII. Per alguna raó, cercaren residència a la nostra illa en aquells moments històrics. Era, en general, gent noble i enriquida: els Belloto, els Pavesi, els Fonticelli, els Imperiale, els Boneau, els Marcel, els Barbarin o els Conrado. Pot ser que alguns fossin d'arrel hebrea, puix que Roger Peyrefitte afirma, per exemple, que els Barberins de Provença eren «jueus enriquits», que presents a tota la Provença i al Perigord foren ennoblits per Lluís XV.

Però no sembla esser aquest el cas dels Conrado, que donen nom a un dels carrers de la zona de Monti-sion. Es tracta d'una curta i estreta via de cul de sac, molt antiga i aïllada, amb totes les característiques medievals que pogué tenir el Call major. Els Conrado, que presenten en el seu escut una àguila coronada i dos estels de vuit puntes, es distingiren al llarg de diferents generacions. Eren banquers genovesos en el seu origen i el 1620 arribava a Mallorca Esteve Conrado, la seva esposa Jerònia Belloto i altres familiars. Es dedicaren a l'exportació d'oli i el 1645 obtingueren la ciutadania militar. Joan-Adrià Conrado Belloto fou cònsol de Nacions Estranyes el 1645 i el seu fill Esteve, dipositari reial de Mallorca. A la següent generació, Jaume Conrado i Sampol de la Teulera (1696-1773) era nomenat tresorer del Regne de Mallorca i ostentava la graduació de capità de dragons. Un altre significat personatge fou Marià Conrado Flor, capità de milícies, regidor perpetu de Palma i cavaller de l'Orde de Montesa. Marià Conrado i Asprer, segon marquès de la Fontsanta, militar, gentil home de Sa Majestat i cavaller de l'Orde de Calatrava, es dedicà també a les Belles Arts. Actualment, tant a Madrid, on resideix en els continuadors del Marquesat, com a Mallorca, on hi ha membres d'una segona branca, els Conrado tenen descendència, al contrari d'altres cognoms, ja esmentats, que s'han extingit o han desaparegut de l'arxipèlag. Però el llinatge Conrado ens suggereix, per altra banda, quelcom de la branca històrica més llunyana, és a dir, d'aquell Conrado I, mort el 1192, marquès de Montferrato i Senyor de Tir i rei de Jerusalem el 1192, que lluità contra el soldà Saladí i fou mort pels guerrers d'Ismailia (Egipte). De la nissaga així creada trobam un Conrado II, fundador de la dinastia de Francònia. I un Conrado III, que fou rei dels romans. I encara un Conrado IV Hohenstaufen (Andria, 1228-Lavello, 1254) que fou també rei dels romans, de Sicília i, igualment, rei titular de Jerusalem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris