algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Santa Fe, esglesiola i placeta (1344)

Conten els cronistes que el 1344, en aquestes dates, vingueren a Mallorca dos cristians alemanys amb la intenció de fer-se jueus i passar a viure en el Call de Palma. Assabentat d'això el bisbe Vilanova, els obligà com a càstig al pagament de 150.000 florins, quantitat que fou dedicada a la construcció (reconstrucció?) d'aquesta església de Santa Fe, a la placeta homònima de Ciutat. Segons altres papers, el petit temple ocupa el solatge d'una sinagoga existent el 1314, essent un edifici d'estil gòtic primitiu, arquitectura de repoblament, de planta quadrangular, contraforts en el mur i bigues de fusta de doble vessant. La construcció definitiva, entre 1332 i 1334, tingué el privilegi o protecció del rei de Mallorca, Sanç I, essent-ne l'arquitecte Francesc de Santacreu, amb el qual treballà el fuster Pere Joan. Alfons el Magnànim donà la capella a les monges de la Terça Regla de Sant Francesc i el 1548 havia passat a mans del Gremi dels Honorables Blanquers i Assaonadors. En els fets revolucionaris que precediren la Guerra Civil, el 1936, aquesta fou l'única església incendiada, un incendi que sortadament només n'afectà el portal. I és, precisament, sobre el portal i enmig de la façana que hi podem veure el relleu d'una Mare de Déu, tallada al gust de Siena, petita però d'un cert mèrit i remarcable antigor. El 1849, en el seu Manual del viajero, Ramon Medel explicava: «Prop de la porta de la Calatrava es troba aquest oratori que en temps llunyans serví de sinagoga als jueus. Per ordre del bisbe Guillem de Vilanova fou transformada el 1314 en capella cristiana, i el rei En Sanç hi establí, nou anys després, una capellania o benefici encara existent. Dins l'oratori es conserva una imatge de sant Cristòfor, venerada amb gran devoció».

Just al costat de Santa Fe hi trobam el casal de can Bennàssar, habitatge d'estructura molt antiga, amb una porta del segle XVIII que presenta el doble detall de dos petits lleons rampants, mentre que a la part superior de l'edifici hi observam finestres conopials del gòtic tardà.

Però tornem a la placeta i al nom que té. Ja Ramon Llull, referint-se a la Santa Fe, deia que «té aquesta poder tan gran/ sobre nostra voluntat/ que l'esforça més del grat»; i per això, les tropes dels reis de la corona catalanoaragonesa, a l'hora d'atacar, invocaven amb grans crits la Santa Fe. Així mateix, aquest nom fou donat al campament dels exèrcits cristians en la guerra de Granada, que comptà amb participació mallorquina. Placeta de festes populars que podem imaginar a través de la literatura medieval, quan com en el relat Nicoletta i Aucassí, tenen els festius habitants del barri, «diners per a comprar pastissos i les beines i els coltells, les flautes i les xeremies, i masses i caramells...»

és a dir, mercadet i música, a més de taules amb «formatges frescs i bons, pomes torrades del bosc i bolets grossos del camp».

O, com conta el savi jueu Sem Tob de Carrió en els seus proverbis morals, «donaven cops de llança els cavallers als taulats i jugaven els escuders a taules i escacs i mataven bous els munters i hi havia moltes cítares i molts violers...»

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris