bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Sant Cristòfol, només llegenda (1970)

La Santa Seu lleva del santoral la figura de San Cristòfol o Cristòfor. Roma no ha trobat evidències històriques que puguin permetre amb un mínim de rigor que el personatge existí de debò. Però és sant que compta amb gran devoció per part dels fidels des de temps antics i milers d'homes il·lustres han portat aquest nom.

A causa de la llegenda, segons la qual creuà un riu amb el nin Jesús a l'esquena, l'invoquen, arreu del món cristià, els viatgers i automobilistes. Altres dades tradicionals són que nasqué a Síria i fou martiritzat el 250. El seu nom ve del grec, Christophoros, és a dir, 'portador de Crist'. Però això era una mena d'àlies, puix que el nom original era Offer. Aquest és el relat:

«Estava assegut un vell ermità, dins la seva cambreta, quan se li presentà un homenàs de poderosa musculatura i li contà la història més rara del món. Nomia Offer i digué: Des de la meva jovenesa he tingut una força extraordinària i en qualsevol joc o esport he vençut sempre els meus contraris. Aviat, però, em vaig cansar d'aquella vida d'esplai i una veu interior m'empenyia a fer coses més trascendents. Em vaig posar, doncs, una armadura, vaig agafar una espasa i després de viatjar d'un lloc a l'altre, vaig restar durant un cert temps al servei d'un dels reis més poderosos de la terra. Un dia vaig descobrir que el monarca i el seu trobador cantaven lloances amb diable i, espantat, vaig fugir de per allà. En el meu camí vaig topar amb un bosc i dins el bosc, Satanàs, envoltat de tota la seva cort. El rei dels dimonis em va convèncer per què el servís, per força o de bon grat, i pensant que era molt millor tenir-lo per amic més que per enemic, em vaig llogar amb ell. Tanmateix vaig veure que no era tan poderós quan un dia retrocedí aterrit al davant d'una creueta de fusta situada en un camí ral. Jo li vaig demanar com essent el personatge més valent de l'univers tenia por d'aquell trosset de fusta i la seva resposta fou que no es tractava de la fusta sinó de qui hi morí. Vaig abandonar el dimoni i em vaig posar a cercar algú que em digués qui és l'home de la creu. Trescant, trescant, he vingut fins aquí».

L'ermità li féu aleshores la narració detallada de qui era Jesucrist i en acabar, Offer, aixecant per damunt del seu cap la seva gran espasa i presentant-la al cel, jurà que de llavors en endevant només serviria Crist i fos com fos, li consagraria la seva natural força. Aleshores, l'ermità el dugué a la vora d'un cabdalós riu i li digué que visqués allà mateix per tal de poder ajudar les persones pobres que havien de menester passar d'una vorera a l'altra. Agraí Offer l'avinentesa que el vell ermità li presentava i es dedicà a fer aquella feina per amor de Déu.

Un vespre de llamps i trons se li aparegué un nin petit i li pregà que el traslladàs a l'altra ribera. El muntà Offer sobre les seves espatles i es disposà a creuar el corrent d'aigua que venia molt crescuda. Això no hauria estat res si la criatura no hagués resultat a cada passa més i més feixuga, tant, que arribat a un punt, el gegant sentí gran mal als genolls. Aleshores exclamà:

-I essent tan petit, com rellamps peses d'aquesta manera?

Aleshores, el petit viatger s'omplí de llum celestial i respongué: Jo t'he semblat Offer molt feixuc perquè duc damunt de mi els pecats i tribulacions de tot el món. Jo som Crist. I tu, per la teva bondat, et diràs d'ara en endavant, Cristòfol.

Desaparegué l'infant, i Cristòfol caigué agenollat enmig de la fosca amb un goig incommensurable dins el seu cor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris