nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

El pare Vicenç Mas (1600)

És soterrat amb fama de venerable el pare Vicenç Mas, a les quaranta-vuit hores de la seva mort, en el cementiri de la Cartoixa de Valldemossa. Havia nascut a Montuïri el 1528 i, estudiant a la Universitat, prengué l'hàbit de Sant Domingo el 1552, quan tenia només setze anys. Als vint-i-un s'ordenà prevere i, després, fou mestre de novicis del Convent de Sant Domingo de Ciutat de Mallorca. Recordem que aquest orde religiós va estar fondament relacionat amb el tribunal de la Inquisició i havent estat fundat a Tolosa, per sant Domingo (1206), aquest promogué la primera inquisició contra els heretges albigesos (1215), i per extensió, contra altres heretgies. No és estrany, doncs, que en el claustre del Convent d'aquest orde a Ciutat de Mallorca, hi fossin exposats els santbenets dels que havien estat cremats en «actes de fe» a la foguera. Val a dir que la Inquisició existia a Mallorca des de l'any 1332, però unida a la del Rosselló i la Cerdanya. L'any 1413 el papa Benet XIII independitzà la Inquisició mallorquina, la qual, a partir d'aquell any, tingué el seu tribunal en el Convent de Dominics de Ciutat. Vint-i-un anys va estar Vicenç Mas, gran confés i orador, entre els dominics, quan el 1571 «muda sobtadament de camisa», és a dir, d'hàbit, puix que abandona els dominicans i se'n va a fer vida de penitència a la Cartoixa de Valldemossa. Hi havien influït en aquesta decisió els seus intercanvis epistolars amb sor Catalina Thomàs i Gallart, la santa. No oblidem que mentre Vicenç Mas va estar a Sant Domingo, el tribunal de la Inquisició actuà amb tota severitat, diríem crueltat, els anys 1552, 1562, 1563, 1567... Una ànima sensible com la seva devia patir molt i és ben probable que els inquisidors, puix que era confés i confident de personatges importants com el bisbe Diego de Arnedo, devia patir molt. Aquests temors, aquests dubtes, els exposà a la Beata i ella li contestà en inspirades cartes, semblants a les que escrivia en la mateixa època santa Teresa de Jesús, descendent de jueus conversos. Deia sor Tomasa, entre d'altres frases ben significatives: «Voldria que la vostra voluntat estigués unida amb la de Nostre Senyor Jesucrist, perquè d'altra manera no podem avorrir les coses a què estam subjectes... pensau que aquelles coses (?) que heu vistes i veureu són la voluntat de Déu... No siau tan voluntari en creure vostres pensaments (idees?), perquè el diable moltes vegades no treballa sinó en quina manera vos podrà desassossegar, que mai està més content que quan us veu amb tristor... No tingueu enveja que és molt mala cosa i vos ja en teniu prou; sembla que siau d'aquests pollets que amb un poc d'estopa tan prompte s'enreden, i així feis vós amb els vostres escrúpols... el nostre principal estudi (reflexió, crítica, meditació?) sigui en tots temps servir Nostre Senyor... i procurau fer totes les coses per la seva honra, no cercant mai en res la vostra consolació o profit, renunciau-vos tot sencer en les seves mans i trobareu la veritable pau i llibertat... Pensau que sou hoste en lo monestir i quan les coses no us vinguin com voleu, llavors heu d'estar més content i beneir el Senyor... Procurau guardar-vos de parlar i conversar amb persones inquietes (?), perquè no us ne restarà sinó desconcert espiritual i torbació... Qualsevulla cosa, pròspera o adversa que us vinga, pensau que tot us ve de la mà del Senyor... Els vostres estudis no us han de fer llevar la pregària... Heu de dir: Senyor, encara que em matin (?), tindré confiança en vós...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris