cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Ignasi Fiol, màrtir jesuïta (1784)

El clergue mallorquí, Ignaci Fiol, s'endinsava en aquestes dates per un dels territoris dels indis carib. Amb tota l'agosarada voluntat dels missioners, començava a predicar les lliçons evangèliques pels poblats de totes aquelles immensitats selvàtiques. Els caribs formen una família de pobles amerindis que en els temps del descobriment d'Amèrica poblaven les Antilles i que, després, es dispersaren per diverses regions del continent, des de les Guaianes al Mato Grosso i des de la costa Atlàntica, entre l'Amazones i l'Orinoco, fins el Magdalena. El pare Fiol havia après la llengua d'aquelles ètnies, que actualment formen el nucli més compacte a la zona de Veneçuela i les Guaianes. La seva cultura presenta una certa semblança amb la dels arawak i constitueixen clans exogàmics. Però el missioner no fou sempre acompanyat per la sort en aquelles perilloses expedicions i el 7 d'octubre de 1784 era assassinat pels indígenes que tant estimava. Però pel que fa a Mallorca aquest seria un màrtir més de la fe a terres infidels, i més concretament a la missió de Nova Granada, si no hagués estat el principal promotor i fundador de la Casa de la Misericòrdia. Aquesta institució tingué la seva seu en el carrer de les Monges i ja vers el 1840 s'havien traslladat a un nou edifici, en el Camp Roig, vora la Porta de Jesús, avui Departament de Cultura del Consell Insular. Es clar que les Monges de la Misericòrdia tingueren diferents etapes i ja apareixen en el segle XVI, potser en aquest estret carrer, com es desprèn del dietari del Magnífic Senyor Perellós de Pacs, datat el maig del 1576 i on l'aristòcrata dóna compte d'haver trobat plaça en aquella residència per a la filla d'una tal madò Rafela, muller de Martí Xarlès, i serventa vella, puix que «han servit, ço és, de la saldada ha feta faculta dita Madò Rafela a dit senyor Perellós pagar tots los gastos que són estats menester per entrar dita Mariana a dites Dones de la Misericòrdia segons consta amb pagaments per via de taula i mercaderies...»

El carrer de les Monges de la Misericòrdia en mostra una majoria de cases que són fruit de les reformes urbanístiques del segle XIX, essent una de les seves curiositats una travessa coberta, el carrer Passadís, que data del 1876 i crida l'atenció per la seva estructura parcial de ferro. Un poc més enllà es conserva la casa del gran poeta de la Renaixença catalana Marian Aguiló (1825-1897). Que s'interessà des de ben jove pel patrimoni literari i lingüístic. Descendent de jueus conversos, ens recorda en alguns dels seus poemes la simbologia hebraica del cicle de la vida i del pas generacional: «Albada: L'estrella més pura./ Poruga ja guaita/ tremola agradosa/ dellà la muntanya./ Benhaja l'estrella,/ l'estrella de l'alba!/ Els galls que dormien/ davall les porxades,/ què és que ara veuen,/ que tant i tant canten?/ Han vista l'estrella, l'estrella de l'alba». Tal volta ens volia recordar que l'estel salomònic de sis puntes és l'estrella de l'alba que anuncia, sempre seguit, un lluminós futur per al poble d'Israel?

Però parlem d'altres habitants d'aquest carrer. Així, podem dir, que el 1514, n'eren propietaris d'habitatges, els preveres Pere Valls i Joan Ribes, dos assenyalats llinatges del Call. També hi vivia el sastre Thomàs Venals i hi tenien negoci muntat els mercaders Pere Zanoguera i Rafel Berard, així com els paraires Pere Bosch i Jaume Sala, el teixidor de llana Llorenç Masseguer i el notari Pere Olivar. S'hi trobaven igualment la botiga del mercader Daniel Cortès.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris