nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

La casa de Francesc Ballester (1505)

Parlàvem ahir, com a il·lustració d'una efemèrides, de la casa d'un mercader de Ciutat, en el carrer de la Bosseria, Francesc Ballester, descripció que restà incompleta i que seguim avui:

«Comunicava amb el menjador, la cambra del propietari de la casa i que consistia en un altre llit encaixat, cobert amb cortinatges i dotat amb matalassos de llana i de palla. Hi havia també alguns jocs de pesos i mesures, alguns sacs amb blat de xeixa i altres cereals i queviures, algunes eines, una caixa veneciana que guardava indumentària infantil així com calces, gonelles, sabates, borseguins, mantells, gipons, tabards, capirons, teles d'Holanda i Sicília, Hainaut, Rodes... i alguna peça ben singular, com un pelló de tela de Rodes amb el seu capell de tafetà carmesí i obrat en seda de diferents qualitats. Més caixes de fusta contenien mercaderies de teixidor. Passàvem, llavors, a la cambra major, amb dos llits, un encaixat i l'altre de repòs, ambdós guarnits amb matalassos de llana i palla. No hi manquen, tampoc, cobertors blaus, llençols de diferents materials, flassades i altra roba d'alcova. Alguns bancs, gerres, paners. Teixits de Brabant. Tovalloles de Flandes. Vànoves i coixins. Un caixó de fusta de xiprer on es custodien collars i cadenes d'or, ornaments de corall, una corretja de seda negra amb filigrana d'or i una altra de vellut amb civella d'argent, un rubí, dues turqueses, un diamant, un safir, setanta-sis perles... i altres joies que per força havien d'esser penyores. Més curiós, l'ampolla amb pólvora de Xipre, un collaret de vidre de Murano i dos segells d'or amb les armes dels Ballester, això és, de gules, una ballesta d'or acompanyada de dues fletxes del mateix metall, posades en pal una a cada costat. Com es pot suposar, aquest cognom deriva de l'ofici o càrrec de ballester, o sigui, «home armat de ballesta» o «home que fa ballestes» i ve del llatí «ballistarius», que té el mateix significat. En el segle XV vivia, també a Barcelona una rica família de ciutadans amb aquest cognom, les filles de la qual havien enllaçat amb les millors de la noblesa, com els Cardona, els Pinós i els Orcau. El ciutadà Arnau-Guillem Ballester, mort el 1421, obtingué el privilegi de cavaller i comprà al comte d'Urgell les baronies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts.

Tornem als elements de l'habitatge a l'antic Call de Ciutat de Mallorca i podem comprovar que la cambra estava il·luminada per un altre canalobre de set braços...»

Tot plegat ens parla d'una família mercantil a la nostra Mallorca medieval i renaixentista que «sabia lletra» i importava productes dels països més llunyans i exòtics. Res tenia la nostra terra en aquells segles XIV, XV i XVI de petit món aïllat. Els esclaus barbarescos, tàrtars o russos, albanesos i grecs, negres i turcs, obligaven a l'intercanvi cultural i a l'adopció festiva, en molts casos, del ball sarraïnesc i la seva música, a més d'altres costums i llegats de les generacions anteriors. (Continuarem, demà, amb l'inventari de can Ballester, puix que així sabem com vivien i treballaven els nostres avantpassats.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris