nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Els Blascos i els Piedrafita (1460)

Sembla que fou a la meitat del segle XV, després de la darrera conversió al cristianisme dels jueus mallorquins, el 1435, que es degueren establir a l'Illa aquestes dues famílies, els Blasco i els Piedrafita, habitants del carrer de l'Oristany, denominació antiga del carrer de la Gerreria, dades que podem extreure de la magnífica obra de Maria Barceló Crespí i Guillem Rosselló Bordoy que porta per títoTerrissa». Mallorca, sempre creuer de viatgers d'arreu el món. Els Piedrafita, aquí dits Perafita, procedien de Piedrafita del Cebrero, a la província de Lugo, una vila ben famosa i que conserva una relíquia miraculosa relacionada amb el Sant Graal. El llinatge Blasco, aragonès, ha donat també figures històriques d'una certa importància com aquell Blasco Núñez Vela que fou virrei del Perú el 1543 i morí quan hagué de reprimir una rebel·lió de Vaca de Castro. Els Blasco de Mallorca documentats en el llibre esmentat, Jaume, Joan, Nicolaua, Caterina, Ferran es devien haver establert primer a Paterna i es dedicaven aquí a l'ofici i al comerç de gerrers. En un document d'aquesta data contracten, amb Joan Torrent de València i amb el mercader Pere de Pau, una càrrega de dues-centes trenta gerres.

Història en lletra petita que no deixa, per això, de tenir la seva importància, com la tenia la descripció d'una casa del nucli antic, com la dels Blasco o els Perafita (Agustí) que passam a descriure: «L'habitatge de Francesc Ballester, Mercader, el 1505, en el carrer travessa de la Bosseria, limitava amb la casa de dona Font, vídua de Vilapriu i les d'en Galceran Moià. Pere Segura, escrivà, en feia l'inventari a la mort del mercader. L'edifici es componia de la botiga de l'entrada, on hi guardava algunes alfàbies i xicres d'oli per a la venda. D'una sala amb una caixa gran de fusta de roure, amb pany i clau, que contenia algunes catifes, un tapís, draps de llana impermeable procedent de terra de moros, una mica de roba de ras i altres d'estamenya... Una altra caixa llavorada a l'estil de Tartària conservava roba blanca i alguns draps fets a Gènova. Llavors, un arquibanc, de dues caixes, també amb pany i clau, es feia servir per a la vaixella dels dies festius i en altres mobles de semblant funció, hom hi hauria trobat pa de sucre, cotó fluix, ametles, una fruitera, un pitxer, plats, tasses, escudelles, culleres, quasi tot d'argent, alguns d'importats de Nàpols i altres de fets a l'Illa. Venia després la cambra de la torre, al capdamunt de l'escala, on hi podríem descobrir un llit encaixat, és a dir, dins el mur, que protegia un cobricel i uns cortinatges i completava el mobiliari amb una caixa per a guardar flassades i llençols i una caixeta per a l'estoig d'altres objectes, com un crucifix i alguns salomons o canalobres de braços, probable herència de la cultura judaica. Efectivament. N'hi ha un de set braços que és el clàssic «menorah», un de més gran de vuit branques ornat amb la figura d'un àngel i un altre de més petit amb sis branques. Passava Pere Segura, llavors, revista al menjador, on hi havia un aparador de fusta fet a Venècia que contenia, en els seus dos prestatges, alguns pots de vidre amb conserves i aigua de roses. Quatre arquibancs de doble caixó guardaven diferents objectes, des d'una cortina verda i els torcaboques en embolics de forment, blat i farina. Completava tal mobiliari la taula de noguer, gran, i les cadires plegables i altres, de Gènova, fixes, com també un retaule de fusta representant en pintura la Mare de Déu, sant Miquel, sant Rafel, Crist crucificat i la Salutació de Maria. (Continuamrem).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris