nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Levi Ben Abraham, astrònom (1310)

L'astrònom Levi Ben Abraham (1246-1315) enllestia el 1310 un dels llibres medievals d'astronomia més importants de la seva època. És un tractat sobre els estels. Actualment pertany al Seminari Teològic Jueu de Nova York i es pot classificar entre les matèries estudiades en el Call de Ciutat de Mallorca, juntament amb els dos llibres d'Ali Aben Ragel i alguns més que serien consultats per ordre del rei Cerimoniós, feina a càrrec de Dalmau Ses Planes, el qual després d'arreplegar-ne totes les dades, redactaria un volum enciclopèdic sobre la vida dels astres.

Aban Ragel, un escriptor de Toledo del segle XI, autor de l'obra ja emblemàtica entre els astrònoms del moment, De juditiis seus fatis stellarum, de la qual el rei Martí en tenia tres exemplars, un en català i dos en llatí, servia de base a Levi Ben Abraham per completar conceptes i arrodonir idees. Així, en un fragment que podem veure reproduït en caràcters hebreus, llegim:

«... el caps dels estels i especialment el sol, malgrat hem dit que no tenen qualitat inherent i que no són ni calents ni freds, causa amb el seu moviment o la seva llum la calentor, puix és cosa evident que tot el que es mou produeix calor; per exemple, això és ben aparent en el cas de la fletxa que és llançada amb força i que s'encalenteix, tot fregant amb l'aire, durant el seu vol.

I així s'esdevé amb la propietat de la llum de donar calor quan els seus raigs són reflectits. D'aquesta manera, i molt més, aquest ràpid moviment que envia a la terra els seus raigs com una fletxa viatjant fora del temps per les gegantines distàncies amb llampecs que són reflectits al seu darrere, de forma continuada, mai interrompuda a través de l'espai, del qual en treu calor, essent en temperatura, aquesta causa és més forta i més específica que qualsevol altra. Per tant, el sol i els estels donen més calor que altres parts del firmament».

La tradició astronòmica, però, venia de molt lluny. Es perd el seu origen en la nit dels temps, però és creença acceptada que els grecs l'heretaren dels egipcis, els quals, alhora, l'havien apresa dels caldeus. Pitàgores ensenyava el moviment diürn de la Terra entorn del seu eix i el seu moviment anual entorn del Sol; 140 anys abans de Crist reuní tots els astres, així com els planetes, en un mateix sistema solar. Tolomeu, famós astrònom de l'escola d'Alexandria, n'establí un sistema complet que fou acceptat per totes les nacions; pretenia, al contrari de Pitàgores, que la Terra constituïa el centre del sistema de l'Univers i entorn seu es movien els altres astres. Ja seria en el segle XV que l'astrònom alemany Copèrnic demostrà els errors de Tolomeu i tornà la ciència astronòmica a la doctrina de Pitàgores.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris