algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
16°

Andreu Julià, el Micalet i un Calze (1381)

L'arquitecte Andreu Julià, de València, dissenyava un ambiciós campanar. La torre que seria anomenada El Micalet, per a la catedral de València. Aquell mateix any es posà la primera pedra però la construcció de l'obra es perllongava fins el 1425. D'estil gòtic mediterrani, aquesta bella torre té cincuanta-un metres d'altària i planta octogonal, és a dir, la simbòlica estrella àrab de vuit puntes. Per una escala interior de dos-cents escalons es pot ascendir a la terrassa des d'on es domina bona part de la capital del Túria. Té onze campanes i això sense comptar les de les hores i els quarts del rellotge. Fidel a la tradició de l'edifici, Andreu Julià completà amb la torre l'estilística general del temple i és probablement un dels símbols més destacats dels valencians.

La construcció de la catedral començà just després de la conquesta de la ciutat per Jaume I i abans de la seva entrada triomfal, que feia el 9 d'octubre de 1238, l'arquebisbe de Tarragona, Pere Albalat, d'acord amb el monarca, construí un altar a la mesquita major, solatge sobre el qual es construiria posteriorment i al llarg de dos segles i mig aquella gran seu. Les tradicions, curiositats i llegendes de l'edifici són nombroses i hom ho pot endevinar tant amb unes ullades interiors com exteriors.

A la porta del Palau, un company d'Andreu Julià, Arnau Vidal, ens deixava en els arcs concèntrics de l'entrada vint-i-quatre pasatges històrics del Gènesis i L'Èxode. Després, sobre la perllongada finestra ogival que corona la porta, ens crida fortament l'atenció set caps petris d'home i altres set caps de dona, que representen altres tants matrimonis, els quals noms es troben escrits entre els mateixos medallons. A la porta dels Apòstols, de l'arquitecte Nicolau d'Autona, igualment gòtica, una Mare de Déu amb l'infant és envoltada d'àngels músics i cantors. Trobarem més vestigis gòtics en l'estructura del temple, les voltes i part de les capelles, deixant-nos evocar més artistes d'inspiració ogival com Jaume Castelnau, Marçal de Sas, Rodrigo de Osona, Pere Nicolau...

Però la capella més notable, la del Sant Calze, fou també obra d'Andreu Julià, a mitjan segle XIV i que formava antigament edifici separat. Es diu així la capella per haver estat posada des d'un començament sota la seva volta la singular relíquia que li dóna títol. Serví primer, per altra banda, d'aula capitular i de càtedra de teologia, trona des de la qual ensenyà Sant Vicenç Ferrer. El seu subsòl és cementeri de canonges i s'hi conserva el retaule de pedra que constituïa l'entrada del cor i conté curiosos relleus. Una altra peça històrica que pot atreure l'atenció és la cadena que tancava l'entrada del port de Marsella, que donà Alfons el Magnànim el 1424. Tanmateix, la joia més famosa és el Calze del darrer sopar del senyor, peça que ens fa pensar en tantes i tantes històries i llegendes cavalleresques.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris