cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

Els Templers de Mallorca (1311)

La supressió de l'Orde dels Templers al llarg d'aquest any no tendria a Mallorca les mateixes conseqüències que a França i altres indrets d'Europa, on aquests cavallers foren maltractats i perseguits. Aquí, els templers, que havien pres part en la conquesta de manera forma molt destacada, havien obtingut de Jaume I la seva porció a Pollença, i dins la Ciutat de Mallorca, l'Almudaina de Gomera, coneguda després amb el nom de castell del Temple, un edifici que es troba, actualment, segons sembla, en procés de restauració.

Quan Jaume II es veié en la necessitat de suprimir l'orde, els béns dels Templers passaren la meitat al rei i l'altra a l'Orde dels Hospitalers, on els cavallers templers s'acolliren.

No deixa d'esser interessant rellegir com Miquel dels Sants Oliver, un dels grans intel·lectuals mallorquins de començaments del segle XX, explicava en la seva obra d'estampes literàries, La Ciutat de Mallorques, com es veia el Temple en la seva època.

«Les grans torres quadrangulars de l'antic castell s'afonaven dins el massís de la fortificació nova. Sobre el nivell del terraplè sorgia com una cella la volta de l'immens portal enterrat, amb sos matacans i sageteres. A l'enfront s'estenien els bastions, els camins coberts, els fossos, glacis i esplanades, fins a les troneres del gran mur. Una catifa verda, brufada de florineues, cobria el terraplè, neta i brillant com un lavatge aquarel·lat. La flora característica dels baluards solitaris obria allà ses margarides i sos botons d'or, entre malves humides. Des d'aquella alçària queien al fosso anular les superbes cortines inclinades de la fortificació, insertant-se en ànguls aguts, semblants a l'esperó de cuirassats fantàstics. Agafades entre ses encletxes, tombaven les meduses de les tapareres murals, amb flors nevades i moradenques guarnides d'estranyes palpebres filamentoses...»

Observant el mapa del canonge i matemàtic Garau, del segle XVII, podem veure com era aquest castell templer en aquells anys, una muralla o recinte murat, una porta fortificada amb doble torre i al fons, l'oratori o la capella, amb elements romànics del segle XIII, en part restaurada en el segle XIX.

Continua dient Miquel dels Sants Oliver, quan la fortalesa, per altra banda i d'alguna manera, era part de les fortificacions urbanes posteriors: «De les cortines, dels ponts, dels bastions, de les garites, queien ombres rectilínies, ombres de passat i de silenci, plenes de la melangia infinida de les arquitectures militars; ombres d'Espanya negra, de Felip II, de despotismes i afusellaments polítics. Entorn de la gran corona mural, enllà dels camins de ronda, s'estenia un ànul, polsós i estèril, de vegetacions migrades i de construccions raquítiques, la faixa immensa de la servitud i el captiveri...»

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris