cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Mor el músic Txaikovsky (1893)

Un dels més populars compositors de la que anomenam «música clàssica» és el rus Piotr Ilych TXaikovsky, nascut el 1840, un dels més polèmics del seu temps, la veritable grandesa del qual fou reconeguda molt tardanament. «Dotat d'una prodigiosa virtut per a la invenció melòdica -diu un cronista- i d'un màgic sentit del ritme, compongué música de ballet, simfonies, concerts i òperes. En tot plegat hi havia la petjada d'un geni i l'harmònica combinació del que és cult i del que és popular».

Tal dia com avui, moria el gran músic, a Sant Petersburg i com explica el seu biògraf Alfaya, la seva mort mereix un capítol separadament de la resta de la seva història.

«Oficialment, el compositor, morí durant una epidèmia de còlera, una malaltia que en aquell temps no tenia remei. Així i tot sempre existí la remor que Txaikovsky havia cercat voluntàriament la mort en beure un tassó d'aigua sense bullir, la qual cosa estava rigorosament prohibida en cas d'epidèmia. Fins i tot se li atribueixen unes paraules significatives a l'hora de beure el tassó fatal. Digué que ja tot li era igual. I molts hi han vist una certa voluntat d'autoaniquilació. Fins fa poc s'ha sostingut que en la mort de Txaikovsky hi havia una ferma voluntat de suïcidi, i una investigadora soviètica, Alexandra Orlova, autora de tot un seguit de llibres importants sobre el compositor, assegurava que la raó de tot allò residia en el que havia decidit un tribunal d'honor format per antics companys seus de l'Escola de Jurisprudència, decidits a tallar l'amenaça d'escàndol provocada per un aristòcrata rus. Aquest va escriure una carta a un alt funcionari denunciant els amors de Txaikovsky amb un nebot seu, informant que si aquests no acabaven posaria els fets en coneixement del Tzar. Convocat a una reunió oficial, Txaikovsky fou acusat de conducta irregular (tanta sort que avui ja no és així, llevat de si es tracta d'un adult i un menor) i el posaren al davant d'un espantós dilema: Suïcidar-se o armar-li el gran escàndol. Aleshores el compositor marxà a ca seva totalment trastornat i s'enverinà. Segons Orlova, aquesta versió es troba fonamentada en el testimoni d'un dels membres del tribunal d'honor. Encara que Rússia fos una societat tancada pel que fa a la cosa política, no sembla haver-ho estat tant, almanco en cercles determinats, pel que fa als comportaments sexuals. No manca historiador que asseguri que els costums, en els cercles aristocràtics de Moscou que freqüentava Txaikovsky, especialment a la cort tzarista, eren molt lliures i també freqüents les relacions homosexuals. Hom considera que el perill d'escàndol, encara que real, no era tan urgent i catastròfic per dur el compositor al suïcidi».

Txaikovsky, home de caràcter hipersensible, de caràcter malencòlic i reflexiu, amant de la natura, gran lector de filosofia, bon viatger, gran admirador de Mozart i enemic de Wagner... s'hagué de moure dins una complicada i caòtica estructura política i social on la corrupció i la hipocresia eren realitat quotidiana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris