muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
17°

Els «làbarum» de via Roma (1937)

Aquest article, a part de l'efemèride que conté, és un prec a la bona amiga i batlessa Catalina Cirer per tal que torni a posar, aquesta vegada en el que ha restat avui com a via Roma, és a dir, des de la font de la Rambla als Instituts, els que podríem anomenar «làbarum» de ferro, obra artística de Fundició Mallorquina, que a més d'indicar el nom de l'avinguda, contenia els símbols de la Roma imperial. Supòs que es troben en algun magatzem municipal sense saber gaire bé quin destí els espera. Als ulls de molts no són res més que l'emblema de Mussolini, però és que Mussolini robà aquests símbols a la Roma antiga i la Roma antiga és una part importantíssima de la nostra història. En aquestes dates, les autoritats del «Movimiento Nacional» a l'illa, de caràcter militar o paramilitar totes elles, cas de «Falange», prometien al cònsol d'Itàlia la celebració d'un gran homenatge al Duce per part dels mallorquins. Aquest homenatge tendria lloc a començament de la primavera de l'any següent, un cop realitzades les pertinents reformes en el passeig de la Rambla. Tendria aquesta estàtues romanes, uns estendards metàl·lics, uns seients amb estructures de pedra i ferro, una nova il·luminació... Durant molts d'anys ens hem acostumat a veure aquests «làbarum» indicadors de «via Roma» i ens ha atret la curiositat els lictors amb les fasces i la destral, símbol dels magistrats romans. La magistratura exigia una legitimació religiosa i alhora una consagració popular. Els magistrats havien d'esser obligatòriament elegits pel poble en les seves assemblees. No oblidem, per altra banda, que els magistrats (observau les estàtues del passeig) eren els successors dels reis en l'exercici de l'autoritat (imperium, potestas) i es dividien en la categoria de maiores (dictator, consules, pretor, censor, in terrex) i minores (quaestores, aediles). Quan l'imperi va anar creixent, hagué d'augmentar el nombre de magistrats i aleshores foren creats els procònsols i els propretors, càrrecs que eren atribuïts als qui ja havien estat cònsols i pretors, per a governar les províncies, on eren una mena de virreis. Seria el cas de Mallorca amb la seva capital Pollentia. Els signes de l'autoritat eren, a més de la capa de porpra, que només vestia el cònsol o pretor en funcions de general, els lictors amb les fasces i la destral (que els feixistes simplificaren en una H per acompanyar les esvàstiques hitlerianes) i que variaven segons el càrrec. Vull dir les fasces, corresponent en nombre de dotze al cònsol en funció de general; quan el general era dictador en tenia vint-i-quatre , i essent pretor, sis. Els lictor amb les fasces sense destral corresponien als cònsols i als pretors en funcions civils: dotze al cònsol i dues al pretor.

En resum, reposar els «làbarum» amb els seus «líctors» una miqueta més amunt i ja de passada, afegir-hi algun record escultòric, com el que sap fer Jaume Mir, dedicat a Quintus Cecilius Metel·lus, el Baleàric, que dugué la cultura llatina a les nostres illes el 123-122 abans de Crist.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris