cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

Els fortins de la Riera (1852)

Francesc Coello i Pasqual Madoz graven un plànol de Palma molt complet, tal volta el més complet després del de Garau del segle XVII, amb moltes referències i detalls de les fortificacions. Hi podem veure una ciutat murada o murallada, compacta, de carrers tortuosos, reclosa, amb punts ben curiosos, com les ruïnes de Sant Domènec (Domingo) i Sant Francesc de Paula, el passeig aleshores dit de «La Alameda» o del Born; l'antiga plaça de toros en el baluard de Jesús; el moll de «La Aguada» sota el baluard de Santa Creu; el convent de Sant Francesc ocupat aleshores per les dependències del Govern polític, la Diputació, l'Escola Normal i la caserna de la Guàrdia Civil; el Sant Esperit de trinitaris calçats que era hospital de pobres i presó de detinguts; Sant Vicenç de Paül, dels missionistes, asil de venerables; La Misericòrdia, en el carrer de les monges (no l'actual edifici de la Misericòrdia, a la Rambla), que es feia servir d'oficines municipals i tribunal; Monti-sion, dels Jesuïtes, emprat en aquells dies com a institut d'ensenyament i biblioteca... També hi són acuradament indicats el Col·legi de la Sapiència, la Casa de la Criança, la de les Nines Òrfenes, el Sindicat, la Peixateria, el Teatre, la Casa dels Expòsits, i els forts i baluards, el del Príncep o de Bala Roja (perquè hi fonien bales de canó), el de Sant Geroni, el de Corredor, el de Sant Antoni, el de Noguera, el de Santa Margarida, el de Jesús, el del Sitjar, el de Moranta, el de Santa Creu, el del Mar o del Moll i el de Berard. Just al davant del baluard del Sitjar, hi havia el que en castellà es deia «Hornabeque» (fortificació composta per dos mitjos baluards travats amb una cortina o mur de sosteniment), anomenat pel poble «Es Fortí» i el qual solatge és avui la plaça d'aquesta denominació. La muralla del Fortí, per la part est dominava una part del fossat de la Riera. Per altra banda, aquell «Hornabeque» era el dipòsit de pólvora i municions més important de la guarnició, construït, per tant, a l'altra vora de la Riera, sobre terrenys de la zona de Son Cotoner, al nord de Santa Catalina. Amb tot això es pretenia aïllar els explosius, puix que en el cas que esclatàs tot allò, fos per accident, fos per atemptat, el recinte ciutadà no patiria danys. És clar que tota seguretat era poca, i per això, a l'altra banda de la Riera, allà on acabava una de les branques del passeig de Jesús, segons explicàrem en un altre article dedicat al «Pont dels Estudiants», hi ha unes restes ben visibles de fortificació. Us convidaria a guaitar el llit del torrent, just passat el pont «degradat i espantosament modernitzat» dels Instituts, allà, sota l'edifici universitari de «Sa Riera» i hi podreu observar aquests fortinets que apareixen en el plànol Coello-Madoz amb un cert detall. Gràcies a la construcció dels nostres avantpassats dels murs que protegeixen el llit torrencial en aquella zona, els nostres avantpassats preservaren aquestes dues petites construccions, que ben segur han d'estar en els temps que corren sobrevalorades, conegudes i doblement protegides. Tengui's en compte per a la reforma de la Falca Verda!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris