muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La dama de les Camèlies (1847)

Mor Alphonsine Plessis, la veritable Marguerite Gautier, la famosa «dama de les Camèlies», immortalitzada per Alexandre Dumas, fill. Nascuda el 1824, visqué només vint-i-tres anys i creà el seu propi mite. Havia vist la primera llum a Nonant-Lepin, un poblet de Normandia, que comptava aleshores amb menys d'un centenar d'habitants. Son pare tenia una botigueta portàtil amb venda d'articles barats, com vetes, botons i agulles, ajudada per sa mare, Marie-Anne Deshaye. Sembla que aquesta dona, d'una branca borda de la noblesa normanda, era molt bella, amb cabells negres i ulls blaus. Ben al contrari, el pare, Marin Plessis, era amant de les bauxes, dels prostíbuls i de les tavernes. En una d'aquelles gateres, Marin incendià ca seva. Després d'allò, la mare fugí a Anglaterra, a Londres, on féu feina de serventa i morí de tuberculosi. Alphonsine i la seva germana, quan son pare sempre alcohòlic entrà a la presó, anaren a viure a casa d'uns pagesos, on feren tasques pròpies del camp. Però tot d'una que el pare sortí de la presó anà a recobrar les seves filles. Alphonsine ja era aleshores una al·lota adolescent, molt maca, de pell blanca i ulls blaus. Fou obligada a prostituir-se pel seu progenitor, però ella pogué fugir i trobà feina a una posada, on la propietària, malalta d'anèmia, la va acollir com una filla. Tanmateix el pare la cercà i la retrobà. Era l'any 1840. La dugué a París i fou novament forçada a exercir la prostitució. Tanta sort que son pare, malalt de sífilis, només sobrevisqué un any. S'ocuparen aleshores d'ella uns cosins de son pare, que tenien la clàssica botiga de verdures, hortalisses i fruites. Aquests li cercaren feina a una bugaderia primer i a un obrador de modista després. S'enamorà d'ella un ric restaurador del Palais Royal i la passejà per les sales d'àpats i balls de la societat burgesa, per l'Òpera i pels bulevards. En una d'aquelles festes conegué Agenor de Guiche, que fou després el duc de Grammont. I del braç d'aquest personatge, Alphonsine fa amistat amb poetes, músics i escriptors. Théophile Gautier la va descriure amb aquests mots: «És una al·lota de distinció exquisida... El cast òval, els ulls formosos, ombrejats per un ample serrell, les celles d'arc pur i delicat, l'aristocràcia de les formes, feien d'ella una duquessa». I un altre literat, Jules Janin, escrivia que Alphonsine era un dels éssers «més bells de la creació parisenca. Una d'aquestes epidermis plenes de sol i d'ombra... Una mirada ingènua, una manera de caminar harmoniosa, agosarada i púdica alhora, plena d'una gràcia indefinible...».

Tingué Alphonsine, que es feia dir aleshores Marie, altres amants i es casà a Londres, el 1843, amb el comte Edouard de Perregaux, banquer, militar, home molt ric. Però aquesta relació tampoc fou llarga. Seguí la desfilada un ambaixador de Rússia, comte Stakelberg, que ja tenia vuitanta anys. Però ella ja estava minada per la tisi. Morí en un palau del Boulevard de la Madeleine.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris