algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La qüestió d'Orient (1453)

Aquest problema internacional es perllongà des de la conquesta turca de Constantinoble i prengué diverses formes. Mentre l'imperi turc es mantingué fort i poderós, una de les preocupacions del món occidental, especialment de la Santa Seu, Àustria, Polònia i Suècia, fou la d'expulsar els invasors otomans. Però quan començà la decadència de l'imperi turc canvià d'aspecte el problema, demanant-se tothom a qui correspondria la rica i famosa herència de Constantinoble. La constitució d'estats independents de les principals races que viuen a la península Balcànica llevà ferro al problema. I per tal d'evitar conflictes amb els seus súbdits musulmans, França i la Gran Bretanya reconegueren a Lausana, el 1923, l'existència d'una Turquia independent en ambdues voreres del Bòsfor. Però és evident que aquella regió, l'Orient Mitjà, no ha deixat mai d'esser conflictiva. Ara mateix, en la qüestió prebèl·lica de l'Iraq. Recordem, però, tot seguint amb el tema, que els turcs, la dominació dels quals s'establí primer a l'Àsia sobre les ruïnes del govern dels abbàssides, entrava a Europa en el segle XIV i formaven en el XV un gran Estat sobre les cendres de l'imperi bizantí. Aquesta obra de conquesta progressiva, començada per Murat I, Baiazet I, Mahoma I i Murat II, va tenir el seu cim amb Mahoma II, que s'apoderà de Constantinoble. Cinquanta anys després exercia l'imperi otomà la seva autoritat sobre la península Balcànica, l'Àsia oriental i l'Egipte, i arribà a la seva gran expansió amb Solimà I. Durant els segles XVII i XVIII, els soldats turcs lluitaren sense descans amb fortuna diversa contra Àustria i Rússia. Va venir després el retrocés progressiu d'aquell Estat, que s'hagué de defensar de la cobdícia dels seus veïns i les aspiracions nacionalistes dels pobles cristians dels Balcans. Llavors, gràcies a la intervenció d'Europa, la independència de Grècia fou reconeguda el 1829; després l'aconseguí Romania (1856); la de Sèrbia i Bulgària després del Tractat de Berlín (1878), que posà Turquia sota la garantia de les grans potències. Perderen els turcs la Tripolitània contra Itàlia en el 1911 i en la guerra balcànica (1912-1913) hagué d'abandonar la major part del seu territori europeu. Vençuda en la guerra de 1914-1918 va perdre la resta de les seves possessions europees, que foren cedides a Grècia, així com el territori d'Esmirna, però un moviment nacionalista començat per Kemal aconseguí la restitució de part de la Tràcia, a Europa, i de la totalitat dels seus dominis a l'Àsia Menor.

Heus aquí una situació que d'alguna manera bé recorda el que està vivint Europa de cara a la zona asiàtica més propera, on el laberint d'ambicions, crisis i violències es despertà, sorollosament, amb la descolonització de la zona els anys 50.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris