nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

El professor Ernst Mach (1916)

El terme «Mach» és una unitat aerodinàmica. Es el número adimensional M que representa la relació entre la velocitat de propagació d'un fluid i la de l'onda sonora que el travessa. Quan es dóna que M és igual a 1, ambdues velocitats coincideixen i en base a tot això el «Mach» mesura la velocitat del so dins l'aire. Té un valor variable segons la temperatura, però un avió, per exemple, que voli a 1'5 mach pateix els mateixos fenòmens ultrasònics independentment de la temperatura de l'aire, i per tant de la velocitat, en km/hora de l'aparell. Així deim, per exemple, que el CASA C.101 Avioget té una velocitat Km/h de Mach 0'66, el DASSAULT B reguét Mirage 2000, de Mach 2'4 o el North-American Aviation X-15 el Mach 6'72. Explicam això perquè aquesta unitat «Mach» és en honor del físic austríac Ernst Mach, que nasqué a Turas, Moràvia. Fou també filòsof i els seus treballs exerciren una gran influència en el pensament del primer terç del segle XX, per exemple, en el famós «Cercle de Viena». Fou professor de física a Graz (1864-1867) i a Praga (1867-1895) i de filosofia a Viena (1895-1901), i partia de la base que en ciència no es pot acceptar una veritat si aquesta no és empíricament verificable. Això el va dur a fer una crítica dels principis de la dinàmica newtoniana rebutjant les concessions metafísiques sobre l'èter i l'espai i els temps absoluts. També s'oposà, dissortadament per a ell, a la introducció dels àtoms i les molècules en la física teòrica. Les lleis científiques eren per ell purament descriptives. En el terreny de la física realitzà interessants investigacions en òptica i acústica que posaren de manifest el paper de la velocitat del so dins l'aerodinàmica. Diuen els seus biògrafs que la filosofia de Mach no fou acollida amb gaire entusiasme en el seu temps. Els atomistes tenien massa seguidors i, tanmateix, gràcies als treballs d'Einstein i Perrin a començaments del segle XX, els àtoms, més que mai, prenien una existència concreta. El mateix Ostwald, que havia estat un fidel partidari de Mach, es va haver de convèncer que els àtoms era quelcom real. Exposà el seu principi científic que deia que «les propietats de l'espai no tenen una existència independent sinó que depenen del contingut de massa i de la seva distribució. En resum, insistia a demostrar que les lleis de la naturalesa eren simplement generalitzacions fetes per l'home, conveniències inventades, per a protegir innombrables observacions, però eren només aquestes observacions en si mateixes les que tenien realitat, això sempre que fóssim capaços d'acceptar la validesa de la sensació.

Ernst Mach morí a Haar, prop de Munic, Alemanya, tal dia com avui.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris