algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Neix l'astrònom Pickering (1858)

Neix a Boston, Massachusetts, l'astrònom nord-americà William Henry Pickering, que es graduaria a l'Institut Tecnològic de Massachusetts el 1879, on treballà fins al 1887. Aleshores ingressava en el departament d'astronomia de Harvard. El 1891 s'establia al Perú amb el seu germà gran Edward Charles (1846-1919) i hi muntaven un observatori astronòmic. El 1899 descobria Febo, el satèl·lit d'òrbita més exterior de Saturn, i observà que aquest girava en sentit retrògrad, és a dir, en el sentit de l'agulla del rellotge, en relació amb un observador situat per damunt del pol Nord de la Terra, en lloc d'anar en sentit contrari a l'agulla del rellotge. Fou el primer satèl·lit descobert mitjançant fotografia. Molta de la seva tasca posterior fou la d'observar el planeta Mart i no fou l'únic que pensà que allà hi podia haver formes de vida. Com s'ha comentat altres vegades, es va creure veure-hi canals gegantins que observacions posteriors han desmentit. Pickering calculà també l'òrbita d'un suposat planeta transneptunià. Després d'una vida sense descans al servei de la ciència moria a Mandeville, una ciutat de l'illa de Jamaica, el 1938. Però no es pot parlar del Pickering menor sense parlar del major, ja que la feina de l'un i l'altre d'alguna manera es complementen. Edward, nascut també a Boston, es graduà a Harvard, hi fou professor de matemàtiques i després de física, a l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Establí en aquell centre un laboratori que fou el primer en els Estats Units on els estudiants podien realitzar les seves pràctiques de física. Essent el 1876 professor d'astronomia de Harvard, el nomenaren, poc temps després, director del seu observatori. Allà realitzà, sempre amb col·laboració i accés del seu germà en totes aquestes activitats, importants estudis sobre electroscòpia, de manera que millorà l'estudi de l'espectre el 1882. Una de les seves meritoses idees fou la de col·locar un prisma de gran mida davant de la placa fotogràfica i així qualsevol estel situat dins el camp de visió era reflectit dins l'espectre. Amb aquest sistema restaven reflectits nombrosos estels, del quals es treien quantitat de dades noves, molt útils a l'hora de fer comparacions estadístiques. Heus aquí la vida de dos germans entregats plenament a l'astronomia en una època plena de limitacions. La constància, l'ambició descobridora, el fet de confiar en les pròpies possibilitats, el sentit creatiu a l'hora d'elaborar tècniques i eines d'investigació, sense esperar més pagament que l'autocomplaença, són els trets més característics d'aquestes dues vides paral·leles. En resum, podríem repetir allò que digué un personatge de Shakespeare:

«Llueix el teu esperit dins tot el teu ésser».
És cosa dels genis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris