nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Neix Brick Bradford (1933)

En realitat no es tracta d'un ésser real, sinó d'un personatge de ficció que neix d'un dibuixant i un guionista, és a dir, dels nord-americans Clarence Gray i William Ritt. Aquest Brick Bradford és el clàssic heroi anglosaxó dels còmics americans, de cara llarga, cos atlètic, cabellera rossa i rinxolada, perfil grec, i que, a més de tenir força juvenil i privilegiada intel·ligència, pertany a una família rica.

Es podria dir que ho té tot, doblers, aventura i amor. La seva estimada, June Salisbury, bruna, cabellera atzabeja, ulls molt grans, boca petita i nas minúscul, és filla d'un famós científic. Però en aquestes tires il·lustrades que són editades alhora en més de cent periòdics dels Estats Units, producció de la Central Press Association, hi ha, com és natural, l'enemic, que suposa al mateix temps un greu perill per a la humanitat.

És Agrippa Abruzzi Brocco, també conegut com el «Rei del Rom», pirata, terrorista i econòmicament poderós. I com podem esperar, no hi ha un mafiós tirànic i assassí sense víctimes de remarcable personalitat: Ludwig XI, monarca d'un imaginari Estat, Traumada, i la seva esposa, la princesa Martha de Polània.

És clar que en el fons de tota aquesta desfressa hi ha un cert realisme. Es tracta de pegar una ullada a la situació política d'aquell moment, tres anys abans de la Guerra Civil espanyola i sis de la Segona Guerra Mundial. En acabar la Primera Guerra Mundial existien grans problemes que ocupaven les primeres pàgines de la premsa: desmobilització militar, necessitat de reconstruir la indústria i l'economia, manca de llocs de feina, deutes de guerra, problemes d'ordre públic, conflictes laborals, desarrelament, decepció al davant de l'imperialisme dels tractats de pau, crisi a tots els nivells, lluites internes pel poder, fraccionaments polítics... I a causa de tal situació, l'augment galopant del fenomen de la Dictadura: Mussolini a Itàlia (1922), Zarikov a Bulgària (1923), Primo de Rivera a Espanya (1923), Gazi Mustafà Kemal a Turquia (1923), Ahmed Zogu a Albània (1925), Smetona-Voldemaras a Lituània (1926), el govern personal de Carol II a Romania (1930), Salazar a Portugal (1932) i Adolf Hitler a Alemanya (1933). Tot plegat preocupava el lector del carrer i, més encara, el que vivia d'alguna manera la democràcia nord-americana. Per altra banda, en els Estats Units es vivien encara, molt forts, els efectes del crack econòmic de Wall Street de 1929 i d'una gran depressió amb més de deu milions d'aturats en aquell gran país. Brick Bradford reflecteix aquesta problemàtica i Brocco és el petit dictador d'una illa, de vaixells, d'un submarí alemany, l'UG-2, a més d'una esquadreta aèria i tot un exèrcit de malfactors. En el decurs de la narració, Bradford, presoner de Brocco, juntament amb altres ostatges, és enviat a Washington com a missatger del terrorista. L'aviació i la marina dels Estats Units tenen assetjat el pirata i el seu imperi i tot plegat és a punt d'esser destruït en un bombardejament massiu. Es tracta de negociar amb el president, puix que en cas negatiu els presoners seran executats.

Bradford és conduït a la capital de l'Estat i en passar, camí de la Casa Blanca, per davant del Lincoln Memorial, demana a la seva escorta de fer-hi una breu aturada. Allà dialoga amb l'estàtua de Lincoln i li demana el que ha de fer. Poc després té lloc l'entrevista amb el primer mandatari dels Estats Units.

El president diu que no pot acceptar condicions encara que això pugui ser causa de la mort de cinc innocents: «Amèrica no es pot doblegar a la voluntat d'un fora de la llei. S'ha de retre i, en cas contrari, serà eliminat... -va dir el president».

Bradford ha de rescatar, individualment, els seus amics. I com espera el lector, Brocco i els seus són destruïts.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris