nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Neix Jenny von Westphalen (1814)

Aquest nom ens podria dir, en general, poca cosa. Però quan empram els mots que hi ha gravats en una llosa sepulcral del cementiri de Highgate, a Londres, la cosa és ben diferent: «Jenny von Westphalen, the beloved wife of Karl Marx», que moriria el desembre del 1881. Quatre anys més vella que el seu marit, Jenny es casava el 1843 i el matrimoni s'instal·lava a París, on Marx contactà amb diferents societats secretes de caràcter socialista i comunista. Per altra banda, en aquells dies, acabà la redacció de «La qüestió jueva» i publicà el primer volum dels «Annals franco-alemanys» en col·laboració amb Arnold Ruge. Jenny rep, a més d'aquest, els que seran grans amics del seu marit, com Engels. També es relaciona amb Heine, Proudhon, Bakunin... Neix, el 1844, la primera filla, que nom també Jenny. Un any després, el matrimoni és expulsat de França i es transllada a Brussel·les. Aquell mateix any neix Laura, la segona filla, i el següent, el primer fill mascle, que malaltís, només viurà fins a l'edat de nou anys. El 1848 els Marx són expulsats de Brussel·les i tornen a París, aquesta vegada a instàncies del Govern revolucionari. No hi estan molt temps i Karl és convidat a anar a Colònia per encarregar-se de la redacció de la «Nova gazeta Renana». L'any següent, Marx és processat però en resulta absolt. El matrimoni peregrina, aleshores, per França i Alemanya i no té casa segura fins que el 1850 s'estableix a Londres. Allà, Jenny, tindrà un altre fill, Guido, que dissortadament només sobreviurà un any. El seu marit treballa sense descans i esdevé col·laborador del «New York Daily Tribune», que a més d'altres col·laboracions periodístiques els ajuda a viure, encara que molt pobrament. Marx es debat entre «la filosofia de la miseria» i «la miseria de la filosofia», però en tot moment té l'amor de Jenny, que el 1851 li dóna una altra filla, Franciska, que morirà l'any següent. Es com si hi hagués una maledicció contra la seva nissaga, una situació que resulta desesperant. Explica un dels biògrafs de Marx que «Engels fou el que sapigué consolar Jenny en els pitjors moments. Era el confident de la família i quan aquesta es trobava en una situació força difícil, allà estava ell, diligent i generós, disposat a resoldre el problema: la factura del metge, el lloguer de l'habitatge, la gestió amb una editorial, la correció de les proves en un llibre nou...»

I en una carta, Jenny, Marx deia: «El meu temps es reparteix amargament entre les grans penes i les petites fatigues de la vida diària...» I Marx, al mateix temps, escrivia: «Rius de llàgrimes em molesten totes les nits i em posen furiós... Però la meva dona em fa pena i en el fons té raó...» El 1855 neix Elionora i mor Edgard. I l'any següent, neix mort un altre fill. Sembla que la filla més sana, Jenny, ha heretat la força de son pare. Aquesta, el 1872 es casa amb Charles Longuet. És una de les poques alegries de la senyora Marx, la qual, malalta durant molt temps, morirà, com ja hem dit, el 1881. Però ni Jenny, filla, es salva tampoc de la dissort familiar, i així, el 1883, en el mes de gener, a París, mor també. Això ja és massa. Marx, desesperat, ja no es recupera de tant dolor i aquell mateix any la seva vida s'extingeix a Londres.

En resum: la vida de Jenny von Westphalen, és la cursa de la família Marx perseguida, sempre de ben a prop, per la mort.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris