algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Les noces del comte de Caserta (1901)

Ho havien discutit molt a les Corts el passat novembre. Es tractava de donar un vistiplau per majoria al projecte d'enllaç matrimonial entre la princesa d'Astúries, infanta Isabel, i el comte de Caserta. Però és que resulta que el nuvi ha estat general en cap de l'Exèrcit carlista i tals noces, ja només en parlar-ne, tenen nombrosos opositors. El mateix comte de Caserta surt al pas de tantes veus enemigues i diu: Són heretats els títols, és heretat a la sang, fins i tot es poden heretar els sentiments. De vegades són heretades també les idees, però no sempre. Si aquesta transmissió d'idees fos forçosa, el procés polític no existiria.

El comte dóna una lliçó política als homes del Congrés i deixa passar un temps prudencial per tal que el projecte maduri. Serà en aquests dies de febrer de l'any següent quan la cosa es doni per feta. El comte, la seva família, els seus convidats de confiança i el necessari seguici arriben a Madrid. Tot ha romàs disposat, encara que les veus discordants, en el carrer, són moltes. Tanmateix, el Govern de la nació el rep triumfalment i li concedeix el Toisó d'Or, el gran collar de Carles III, la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, i alhora li reconeixen la seva categoria militar, la de general, dins l'Exèrcit. Les noces es celebren el dia 14 i els estudiants, en senyal de protesta, es llancen al carrer. No volen acceptar el dia de festa que les institucions els han donat per tal de celebrar l'esdeveniment. Al crit de: «Queremos clase, que no se case», van per les principals vies i places de la capital i la Policia ha de carregar contra ells. Això no evita tot un seguit de manifestacions, vagues, explosions de petards... El país bull i el Govern es veu obligat a declarar l'Estat de guerra en tot el territori. Així i tot sembla que aquesta notícia causava poca impressió a les Illes. Gairebé no en parlaven els diaris. S'interessaven més per la mort de la reina Victòria de la Gran Bretanya o per l'abdicació de l'emperador d'Àustria Francesc Josep I, a favor del seu nebot, l'arxiduc Ferran. Francesc Josep es casaria morganàticament amb l'actriu Scrhralt, la qual havia estat, fins feia poc, esposa legítima del baró Risch.

Pel que fa al tema que ens ocupa, deia la premsa de Palma que hi havia hagut «manifestacions anticlericals a Madrid, protagonitzades pels estudiants, que en grups de nombrosos membres prengueren posicions en diferents punts de la capital. Els manifestants cridaven visques a la llibertat i contra la monarquia. La famosa Puerta del Sol estava curulla de públic que cridava i protestava...»

Aquests desordres es perllongaren fins al dia 12 i així ho explicava la nostra premsa: «L'agitació que ahir, durant tot el dia, es notà en els carrers de Madrid, continuà i encara s'accentuà més a causa de diferents motius durant la nit. La Policia, en les seves nombroses càrregues, creia haver pogut dissoldre la manifestació, però aquesta es subdividia en grups que s'anaven engrossint al llarg dels carrers...»

Pocs dies després, Valerià Weyler, el general mallorquí amb més fama de dur, era nomenat ministre de la Guerra. I ja no es mogué una mosca, puix que havia decidit que estudiant que no estudiàs aniria a picar pedra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris