algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Jaume i el general Hivern (1229)

Medina Mayurqa estava assetjada. Els cristians soscavaven les murades i molestaven la ciutat amb els tirs de les màquines. També es construïren uns castells de fusta. Ja cansats d'esperar l'assalt definitiu, varen fer jurament d'atacar abans de final d'any.

En emprendre la gran i definitiva acció bèl·lica, primer, havien d'envestir els cavallers i després els peons, i tothom es va comprometre a no tornar enrere per cap motiu. Però el rei moro de Mallorca comptava en aquells moments amb un aliat del qual se'n parla molt poc: el general Hivern. La història contemporània ens esmenta qui era aquest general. No era humà. Estava fet dels elements climàtics. Derrotà les tropes napoleòniques quan envaïren Rússia i mai, cap altre guerrer, havia fet tantes víctimes en un exèrcit considerat fins aleshores invencible. El mateix s'esdevení quan Hitler atacà l'Unió Soviètica i les immenses estepes gelades acabaren vencent, unides a soldats i guerrillers, els nazis. Era el poderós «general Hivern». Però ja abans de tot això, eLibre dels feyts de Jaume I sobre la conquesta de Mallorca, ens parla de la difícil situació que plantejava l'Hivern a l'exèrcit que assetjava la capital illenca: «I érem ja en l'època que va de Nadal a Cap d'Any, i feia un fred tan gran, que les guaites, quan eren fora i havien caminat una o dues llegües, tornaven a les tendes i les barraques pel fred que feia i enviaven missatgers per veure si podien tornar al campament. I nós, a la nit, vam enviar un missatge allí on havíem col·locat les guàrdies per controlar si hi eren, i ens tornaren missatge dient que no hi eren. I ens alçàrem de nit i personalment els diguérem el mal que havien fet, i vam col·locar homes de refresc procedents dels rics-homes de la nostra companyia. Aquesta situació durà cinc dies, i els tres darrers no dormírem ni de nit ni de dia, perquè tot el que les caves havien de menester, així com en el pas per on havíem d'entrar a la vila, ens era consultat i ens demanaven consell sobre la situació; fins al punt que ni la més mínima cosa no es feia a l'expedició que no ens demanessin consell. I manllevàrem seixanta lliures d'uns mercaders que havien vingut a Mallorca amb nosaltres, a pagar quan la vila seria presa. Així podrien fer-se les coses necessàries a profit de tot l'exèrcit i nostre, perquè la presa de la vila s'acostava. I restàrem en vetlla tres dies i tres nits, perquè quan volíem dormir, venien avisos dels que necessitaven el nostre consell i, a més, teníem el son tan lleuger que qualsevol que s'acostava a la tenda ja el sentíem...»

Suposam que hi havia neu a les muntanyes, que l'aire era ben glaçat i que les fogueres, en el campament, eren indispensables. Però si ho eren fora de les murades, també ho havien de ser pels que des de dintre defensaven la plaça. Fred i fam delmaven els moros en aquell setge de mesos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris