muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Emili Darder, metge (1933)

87230

El metge Emili Darder Cànaves (Palma, 1895-1936) és elegit batle de Palma amb catorze vots a favor i catorze abstencions. Era un home organitzador, molt pràctic, que des del seu càrrec va saber millorar, considerablement, els serveis d'aigua potable i clavegueram, féu construir guarderies i grups escolars. Reformà també els serveis sanitaris de l'Ajuntament i obrí noves seccions de la Casa de Socors. Va combatre l'atur, creant feina, i promogué un millor i més eficaç funcionament dels mercats. El 1943 el varen suspendre de les seves funcions a causa de la Revolució d'Octubre.

Tanmateix, el febrer del 1936, havent triomfat el Front Popular a les eleccions, recobrà el càrrec. Fou a més de metge i polític, un bon intel·lectual, compromès amb la cultura nostrada, i aparegueren molts dels seus articles a revistes com La nostra terra. Pel que fa a la teoria mèdica, col·laborà activament en la Revista Balear de Medicina. En esclatar la Guerra Civil fou detingut. Era el 20 de juliol de 1936. El tancaren en el Castell de Bellver. El desembre del mateix any li foren embargats els seus béns, que tenien un valor en aquella època, de dos milions de pessetes.

Sotmès a Consell de Guerra, fou condemnat a mort, i això que el fiscal només havia demanat vint anys de presó. Tan injust i irregular judici demostrava, ben a les clares, les baixes i vergonyoses passions-ambicions dels seus enemics. El vint-i-quatre de febrer del 1937 era afusellat en el cementeri de Palma. Si avui volguéssim fer un itinerari per Palma i recórrer aquells indrets estretament relacionats amb la vida de Darder, serien potser, fites imprescindibles l'Institut Nacional d'Higiene, avui Conselleria de Sanitat, en la qual façana hi podem veure l'escut en pedra de la Segona República espanyola. Un altre punt podria esser, al davant del Palau d'Hisenda, com l'edifici esmentat, el petit monument commemoratiu a les víctimes de l'explosió d'un polvorí dècades abans de l'època que evocam i que també ens mostra un escudet republicà. No hauríem d'oblidar tampoc en la nostra curiosa caminada, el grup escolar de Son Espanyolet, així com el de l'avinguda Alexandre Rosselló, i així mateix, sense sortir del tema, el del Coll d'en Rabassa. L'Ajuntament i les antigues dependències de la Casa de Socors també serien obligades. I la casa on visqué, un immoble senyorívol a la plaça de la Porta des Camp que pertany actualment al Ministeri de Defensa. La darrera fita seria, sens dubte, un mur exterior del cementeri on una làpida recorda l'afusellament d'aquell gran patriota, sacrificat, com tants d'altres, per aquells que li tenien un odi particular i es movien per causa dels seus més bords interessos.

Per acabar direm que Emili Darder fou un dels quatre presidents que tingué l'«Associació per la Cultura de Mallorca», una entitat fundada el 1923 per a la promoció de la cultura catalana i el redreçament de l'identitat nacional del nostre poble.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris