nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

Tempesta a Cuatro vientos (1930)

80204

Els periòdics parlen del moviment «facciós» de Cuatro Vientos que no és altra cosa que un pronunciament militar en favor de la República encapçalat pel comandant Ramon Franco. El Govern facilitava un comunicat oficial on donava la seva versió dels fets:

«A les sis i quart de la matinada d'avui, un grup format per alguns oficials capitanejat pel general Queipo de Llano i el comandant Ramon Franco, al qual seguien nombrosos civils armats amb pistoles, forçà la porta de l'aeròdrom de Cuatro Vientos, a Madrid, i detingué l'oficial de guàrdia i dos més que pernoctaven a l'aeròdrom. A mesura que arribaven els oficials que anàven a l'aeròdrom per als serveis ordinaris de vol, foren detinguts. Llavors varen fer funcionar l'estació de ràdio, llançant la notícia que les tropes de Madrid havien proclamat la República i que la majoria de les capitals l'havien acatat. Al davant de la presència de tropes governamentals, i en veure que no seguien la sublevació els oficials que encapçalaven el moviment sediciós, fugiren en un avió...»

Pocs dies després, els periòdics publicaven una fotografia de l'excomandant Ramon Franco i del seu mecànic Pablo Rada en el moment de desembarcar en el port d'Anvers, on es dirigiren després del seu fracassat intent revolucionari.

Tanmateix el Govern entrava en una crisi històrica. Hi havia converses, per tal de resoldre-la, amb Cambó, Bugalla, Sánchez Guerra, Melquiades Àlvarez i Villanueva. Santiago Alba no volgué formar Govern i el rei acceptà les Corts constituents i conferí el poder a Sánchez Guerra. I no s'aclarien. Les sublevacions republicanes de Jaca i Cuatro Vientos havien causat més desconcert del que es pensava, Santiago Alba era acusat d'esser un dels principals causants de la crisi i el duc de Maura era consultat pel rei. El comte de Romanones establia contacte amb el general Aznar. Però tot es perdia en una mar de paraules. Renuncià, finalment, Sánchez Guerra i els monàrquics es posaren d'acord per constituir un Govern nacional. Aquest, seria presidit per Aznar i hi figurarien Bugallal, Lacierva, Berenguer, Romanones, Alhucemas, Maura i Ventosa. La segona passa, després del jurament d'aquest Govern, era restablir les llibertats públiques i derogar els decrets de la Dictadura de Primo de Rivera. Seria reformada la Constitució i amb tals accions, el nou Govern es sentia salvat de nous pronunciaments republicans. Però tanmateix, el mal ja estava fet. Tots aquells noms eren massa vists i massa odiats. Això va fer que pocs mesos després, l'abril del 1931, triomfàs la República, en clara campanya electoral. Els republicans empresonats sortien al carrer i els que com Ramon Franco s'havien exiliat, retornaven.

Començava un nou règim i el poble se sentia més feliç i lliure que mai. La realitat seria tot just una altra. Els fanàtics i els energúmens d'un signe i un altre esperaven a la cantonada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris