algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
19°

Grignard i el gas verinós (1935)

89940

Mor a Lyon, Rhône, el químic francès François August Grignard (Cherburg, Manche, 1871), un personatge que ja d'al·lot guanyava premis pels estudis de matemàtiques a la universitat de la seva ciutat. Quan tingué el títol d'aquesta matèria ja no li interessà més i s'entregà a la química. Deixà de banda la fisicoquímica, on les matemàtiques li eren útils, i es dedicà exclusivament a la química orgànica. Emprengué, així, tot un seguit d'experiments. Un d'aquests consistia a addicionar a un grup metil (això vol dir, un àtom de carboni i tres àtoms d'hidrogen) a una molècula i la qüestió era trobar el catalitzador corresponent. (Ja és sabut que la catàlisi és l'acceleració d'una reacció química produïda per la presència d'una substància que roman aparentment intacta). De vegades li servien fragments de zinc, però no en el cas que estava manejant. Ho provà amb el magnesi però els resultats eren tan irregulars com insegurs. I seguí investigant. Estudiant precedents, esbrinà que Frankland havia preparat combinacions de zinc amb composts orgànics fent servir èter diatilat com a dissolvent. Pensà que podria fer el mateix amb magnesi i es preguntà si els composts resultants serien útils. Fou així. Aquella intuïció, aquell cop de bona sort, el dugué a ser el descrobridor dels que avui coneixem com els reactius Grignard, és a dir, tota una sèrie aconseguida pel magnesi i l'èter en combinació amb un determinat nombre de composts. La química de la síntesi s'enriquia així, de manera que els reactius Grignard foren anunciats i celebrats el 1900 i el 1901, Grignard presentà una tesi doctoral sobre el tema. En cinc anys, tan important era aquest tema per als químics de tot el món, que se'n publicaren més de dos-cents treballs altament especialitzats.

Els laboratoris lloaren la gran utilitat del descobriment i, per això, Grignard era guardonat amb el Nobel de Química, que compartí amb Sabatier. Quan el 1914 esclatà la I Guerra Mundial, Grignard fou cridat a l'exèrcit i hi ocupà un lloc de caporal. Tanmateix, els membres de l'oficialitat, en saber el seu historial, el varen treure de les trinxeres i el destinaren a un laboratori de guerra. Allà descobrí mètodes per preparar fosfeno, un gas verinós, i també un sistema per detectar les primeres traces del terrible i famós gas mostassa. Tanmateix aquella guerra química produí milers i milers de morts en ambdós bàndols. I molts dels ferits, és a dir, dels que no morien per inhalació de gas però l'havien alenat, també anaren caient els anys posteriors al conflicte, puix les seves proòtesis no eren, segons sembla, de llarga durada. En acabar la guerra, Grignard seguí treballant la química orgànica. Per dissort seva, havia hagut de col·laborar en la matança.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris