nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Les «Soirees de Medan» (1880)

77986

El 1877, Emili Zola, jove novel·lista francès, publicava una obra capaç de cridar l'atenció dels crítics, L'Assomnoir, molt ben acollida, per altra banda, per les generacions d'avantguarda. De la mateixa manera que Cervantes, amb el seu Quijote, pegà un cop mortal al llibre de cavalleries, Zola ho feia a la novel·la romàntica. Així, Zola, esdevenia el mestre d'una nova escola i fins el 1893 en seria capitost i guia. Era l'escola del «naturalisme», a la qual s'acolliren molts literats francesos i, entre tots, propagaren aquelles teories més enllà de les fronteres de França.

El naturalisme es va fer europeu i, saltant l'oceà, tingué també un lloc a les Amèriques. Amb tota aquella moguda, Zola, el gran patriarca, aconseguia el que molts no han pogut fer: el petit món de la tertúlia, com una universitat del naturalisme. Així, el despatx de l'escriptor es veu freqüentat per tot un seguit d'escriptors joves i no tan joves, com Guy de Maupassant, Le on Henrique, Paul Alexis, Henri Céard, Joris-Karl Huysmans...

El lloc de la tertúlia, entorn del mestre, és el poble de Médan, prop de París però a prou distància dels seus renous. Els deixebes aprenien, però també el mestre. Entre tots, es tractava de donar al món de l'art i les lletres una nova visió de la vida. Resultat de tals tertúlies fou l'obra Les soirées de Médan, on el mestre recollí l'aportació col·lectiva dels seus contertulians. Una de les fórmules que es feien servir per a crear aquell nou tipus de literatura era la d'aplicar a l'art de narrar els mètodes científics de l'escola experimental. Això, evidentment, posava en el camí de la ploma el «positivisme», un sistema filosòfic que obligava a la comprovació dels fets científics per tal, només així, d'esser admesos com a cosa certa. Rebutjava, per tant, el sistema, tota metafísica. Cap del moviment fou August Comte (Montpeller, 1789-1857) que redactà un curs de filosofia positiva que és com una veritable enciclopèdia del sistema i el qual serví de consulta a molts d'aquells escriptors naturalistes.

Zola, en el seu manifest sobre la novel·la experimental, deia que el novel·lista ha d'estar atent a l'observació i a l'experimentació dels fets, perseguir el personatge, prendre nota de les seves reaccions, calcar els seus trets físics, esbrinar les seves afeccions, manera de vida, conducta professional i familiar...

Després, podrà teixir un argument en què han de restar emmarcats aquests éssers trets de la realitat i no deixar passar de banda cap detall ambiental, ni explicació detallada sobre tot allò que pot il·lustrar els fets. També afirma el mestre que el novel·lista ha d'anar a cercar els seus personatges entre les gents maltractades de la societat i la natura, en el medi ambient i en l'herència, únics personatges, segons ell, dignes de passar de la vida a la novel·la a cavall de la crítica i l'estudi psicofísic. D'aquesta manera, els escenaris d'inspiració literària serien les fàbriques, els barris marginals, les cases dels pobres i dels malalts, els bordells, les tavernes, les presons i els hospitals. Per alguns, aquesta serà la novel·la de la «pintura depriment» i per altres, una valuosa troballa en el fons del llot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris