algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Un estudiant a la Sorbona (1541)

Sembla que des de sempre, la Companyia de Jesús, i des dels temps de Sant Ignaci, ha volgut arribar a Déu a través de la ciència. Malgrat haver patit molts entrebancs en els primers moments, els jesuïtes, primer sota el generalat de Sant Ignaci (1541-1556), i llavors, dels seus immediats successors, el pare Laínez (1556-166 5) i Sant Francesc de Borja (1565-1572), la Companyia es va estendre per mitja Europa.

El seu sistema preferit era alhora la predicació i l'ensenyament, de manera que els seus col·legis varen estar oberts a tots els corrents de l'humanisme. El famós col·legi de Roma fou el nucli central i entorn d'aquest, en la mateixa Ciutat Eterna, foren fundats pels jesuïtes un col·legi germànic, un seminari anglès i un altre per a grecs i maronites. S'instal·laren a Flandres el 1556 i comptaren a Douai amb un seminari angloirlandès que els obrí el camí vers les Illes Britàniques. A Alemanya, Suïssa, Bohèmia i Romania la seva activitat pedagògica fou encara més intensa.

La Companyia regentà les universitats d'Ingolstadt (1556) i Dillingen (1563), fundà grans col·legis a Friburg, Viena, Praga i Munic. La seva acció es va estendre, posteriorment, a Polònia, Livònia i Transilvània. A Mallorca, obriren escoles de doctrina cristiana, física, gramàtica, retòrica, filosofia i teologia. El 1626 obtenien del rei Felip V el privilegi de concedir a la nostra illa graus en filosofia i teologia. En acabar el segle XVI, els fills de Sant Ignaci sumaven més de sis mil membres i mig centenar de col·legis.

Per això és curiós pegar una ullada per veure com començà tot aquell fenomen d'intel·lectualitat, quan Sant Ignaci, segons conta el seu biògraf, Pere de Ribadeneyra, anà a fer els seus estudis a la Sorbona i quines aventures i desventures allà l'esperaven: «Arribat Ignaci a la universitat de París, començà a pensar amb gran cura, de quina manera, despreocupat i lliure de la necessitat corporal, es podria emprar totalment en l'estudi de les arts liberals. Però li passà tot el contrari, puix que fou gran la necessitat i molèstia que passà per poder seguir els seus estudis.

Li havien enviat d'Espanya una certa suma de diners en almoina, i com ell era tan amic de no portar res, la donà a un company espanyol, amb el qual compartia habitatge, per tal que li guardàs. Aquell s'ho va gastar tot, com millor li semblà, (suposam que en bauxes estudiantils) i restà sense un cèntim. I així, Ignaci, pobre i desproveït, hagué d'anar a viure a l'Hospital de Sant Jaume, on li fou necessari anar de porta en porta, demanant aliment.

Per consell d'un altre amic religiós, prengué un altre camí. Cada any anava de París a Flandres, on entre els mercaders rics espanyols que comerciaven a Bruges i Anvers, recollia almoina, la qual li permetia de passar, austerament, un any. Tornava a París amb aquesta provisió, i el temps estalviat es dedicava sense pèrdua i amb molta feina als estudis. Amb aquesta via tingué els dos primers anys el seu manteniment. I el tercer anà també a Anglaterra, per cercar a Londres aquesta almoina, i la trobà abundant. Passats els tres primers anys, els mercaders que estaven a Flandres, coneguda ja la seva virtut i devoció, li enviaven cada any la seva almoina a París, i així no havia d'anar i venir tantes vegades.

També d'Espanya li era tramès pels seus devots algun ajut, amb el qual i amb el que rebia de Flandres, podia ajudar a un altre universitari...».


COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris