algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Les monges germanes de l'Empar (1860)

El periòdic El Mallorquín dedica un llarg reportatge a unes monges que lluny de servir l'Església en la clausura, ho fan a cel obert, en el carrer, els hospitals i les cases dels més desfavorits i dissortats. Ha passat el temps necessari per a poder fer una anàlisi d'aquesta institució religiosa-social fundada pel prevere Sebastià Gili Vives, un artanenc de rauxa i enginy. Així, el periodista, diu entre altres moltes coses que «la caritat és la divisa de les Germanes de l'Empar: la seva alta missió és per a tothom i a tothom consola; i des de la més pobra i oblidada família, reben tots en el llit del dolor la més sol·lícita cura... Però aquesta missió (Inclusa, llar dels ancians, malalts mentals, hospital general...) no es limita al que hem dit, sinó que s'escampa, es dilata encara més, sense que per cap circumstància pugui decaure aquest esperit ardent que anima, en tot temps, aquest afany d'exercir la caritat. L'atenció que es donen al malalt en la part moral no es descuiden en cap moment... puix que aquesta és la part més noble i ennoblidora de l'ésser humà... Asseguda en el capçal del llit del pacient, al qual dedica el seu esforç... hi ha una destra forma de donar ànims al malalt, i una certa pedagogia de la resignació cristiana...».

Són paraules del periodisme d'altre temps, en un castellà potser una mica romàntic i altre tant recercat, que he traduït lliurement a la nostra llengua. Però les notícies porten notícia i així, en el mateix diari i en un altre moment cronològic, llegim:

«Ahir a les onze de la nit fou trobada rere la porta d'una entrada del carrer de la Quartereta, una nina acabada de néixer. Tot d'una que la policia tingué coneixement del que passava, traslladada al lloc esmentat, practicà les diligències necessàries per tal de procurar tots els auxilis que el seu delicat estat reclamava i a tals efectes, al cap d'una hora, era conduïda, acompanyada d'una comare i un agent, a la Casa de nins expòsits, vestida i endreçada, gràcies a la caritat d'algunes persones. Fets com el que comentam ens causa la més justa indignació; puix que vivim en un país civilitzat en el qual tenim un hospital que honra a la Junta que el regenta, i un hospici molt ben muntat on hi destaquen els bons sentiments d'unes religioses a les quals són confiades aquestes criatures abandonades pels seus pares...».

Tanmateix no podem contemplar aquests fragments periodístics sense situar-nos en aquell temps marcat per tanta misèria i tantes injustícies. Els anys 50 i 60 del segle XIX duien guerres, revolucions, cops d'Estat, corrupcions administratives a gran escala per part del Govern, caciquisme tirànic...

Per això, aquells que desinteressadament servien en tasques socials de primer ordre, com és el cas present, bé mereixen de tant en tant, un racó en la nostra memòria.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris