algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

Salomó i l'erotisme (1032 aC)

Neix Salomó, rei dels israelites, fill i successor de David. Es va casar amb la filla del rei d'Egipte, que es convertí en aliat seu. Però dins la seva vida, de dones n'hi hagué moltes. Entre d'elles, la reina de Sabà, que nomia Balkis, famosa per la seva bellesa i, també, per la seva immensa fortuna. Sabà és una ciutat de l'Aràbia antiga, dins l'actual Iemen. Balkis anà a Jerusalem per a visitar Salomó, atreta per la fama de la seva saviesa. Hem d'afegir que Salomó va viure amb bona intel·ligència amb els tiris i es consagrà quasi del tot a l'administració i l'embelliment dels seus estats. Aixecà el temple de Jerusalem i tot Orient parlava de la seva prodigiosa figura de setciències. Però tal volta un dels aspectes més interessants que se li atribueix sia el de poeta, i, per tant, la magnífica redacció del Cantar dels cantars, llibre que ens mostra un hermós contingut de sentiments eròtics.

Ja en aquest punt hem de dir que existeix gran diferència entre l'erotisme poètic i la pornografia vulgar, aquesta, des del punt de vista de contingut estàtic, ben rebutjable. Els especialistes reivindiquen, per tant, el que és sexual i idíl·lic contra el que es mostra escatològic i groller, tan abundant en les tristes i inútils produccions del gènere. Però l'erotisme pròpiament dit, és a dir, la descripció i l'exaltació de l'amor físic i espiritual com a font creativa al llarg de tota la història de les arts, és una constant en totes aquestes manifestacions culturals. Només en la literatura ja se'n podrien esmentar com a models, i a més de l'obra del present comentari, els poemes d'Ovidi i de Catul, les obres de Boccaccio, Baudelaire i D.H. Lawrence, i també llibres de més caràcter manual com el Kamasutra o el Jardí Perfumat.

Interessant és que, fins i tot en els temps de més gran persecució inquisitorial, alguns poemes anònims pogueren sobreviure a les flames moralistes, com són aquests versos d'un autor del segle XVI:
"«Què feis, hermosa? "Em veig en el mirall.
"I per què nua? "Per a millor mirar-me.
"Què veis en vós? "Que vull aquí gaudir-me.
"Doncs per què no us gaudiu? "No trobo aparell.
"Què us manca? "Un que sigui en amor vell.
"Doncs què sabrà aquest fer? "Sabrà forçar-me.
"I com us forçarà? "En abraçar-me, sense esperar llicència ni consell.
"I no us hi resistireu? "Molt poca cosa.
"I com de molt? "Menys del que aquí us dic, que ell em sabrà vèncer prou viu.
"I si us deixa per creure-us seriosa? 
"El tindré ja, així, per enemic, vil, neci, fluix, las i apocat».
Diu un comentarista que la universalitat dels estímuls vers els quals es dirigeix l'art de tema eròtic i la facilitat de provocar-ne una resposta en gents de tots els graus d'educació, han fet que la societat de consum actual, a través dels mitjans propagandístics i la cultura de masses, hagi vulgaritzat l'erotisme en tots els sectors de la vida pública i privada, amb finalitats extraartístiques».

Miquel Ferrà i Martorell

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris