cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Mor Johann Wolfgang von Goethe (1832)

Mor a la ciutat de Weimar (havia nascut a Frankfurt del Main), als vuitanta-tres anys, el gran escriptor alemany Johann Wolfgang Goethe, una de les figures més representatives de la cultura del seu país, que amb ell aconsegueix una perfecció clàssica universalment admirada. En la seva obra hi observam un idealisme naturalista fundat en el concepte d'humanisme com a unitat harmònica de l'home, la natura i l'esperit. Va saber cultivar tots els gèneres literaris, és a dir, la lírica, el drama, la novel·la, el poema èpic, el tractat científic i filosòfic, l'assaig i l'estudi històric. A les universitats de Leipzig i Estrasburg estudià Dret i ja amb el títol d'advocat retornà a Frankfurt, on en lloc de dedicar-se a aquesta professió, preferí treballar la literatura. En el museu de Weimar hi podem veure el seu escriptori, una senzilla taula de fusta, un seient amb respatller en forma de lira, tinter i ploma d'au, tassonet de sorra... (gran mèrit tenia aquella prolífica obra feta sense l'ajut d'una màquina d'escriure o un ordinador: només tinta de calamar i ploma de cigne). Hi ha en alguns dels seus llibres la seva experiència autobiogràfica com és el cas de la novela Werther, inspirada en l'amor sense esperança que va sentir envers de la jove Charlotte Buff, enamorada del seu amic Kestner. El gran duc de Weimar, Carles August, l'introduí en la política i el nomenà ministre de Finances. Va fer un viatge a Itàlia el 1787 que el marcà fondament i madurà la seva concepció clàssica de l'art. Des de llavors, a través de les seves innombrables pàgines, dirà i tornarà a dir que només l'art sobreviu al pas destructor del temps. Però és Faust l'obra que li dóna més fama, el gran mite de l'home que ven la seva ànima al diable i que apareix el 1808. En realitat es tracta d'una llegenda medieval de la qual existien ja nombroses versions però Goethe, amb la seva mà mestra, li sabé donar el seu caràcter definitiu. Compongué també la seva obra dramàtica Ifigènia, argument psicològic força curiós i que destrueix el mite d'aquells que encara creuen que la novel·la o el drama psicològics són cosa de l'era moderna d'avantguarda. Quan es reconeixerà que en literatura ja tot ha estat inventat i reinventat? Goethe fou el principal promotor del moviment «Sturm und Drang», de la primera etapa del romanticisme alemany. Es casà amb Cristiane Vulpius, que primer fou la seva amant, i acompanyà el duc de Weimar a la campanya dels prussians contra França. Fou un home de personalitat múltiple i controvertida, extremadament admirat però també criticat, puix que eren molts els que no podien suportar el seu geni indiscutible i la seva obra enciclopèdica. Mai no serà prou estudiat, tants són els aspectes culturals que va voler cobrir, fins i tot en qüestions físiques i biològiques, havent desenvolupat el 1810 una «teoria dels colors», diferent de la de Newton. També descobrí l'os incisiu o intermaxilar i exposà la teoria foliar de la flor en la seva obra Metamorfosi de les plantes, i, per si no n'hi hagués prou, fou un dels iniciadors de l'anatomia comparada i, amb Oken, Lamarck i Geoffroy Saint-Hilaire, un dels precursors de l'evolucionisme.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris